14/12/2020
13/12/2020
07/12/2020
27/11/2020 
Noticias
Rosalía respon a les crítiques per no haver manifestat suport a Palestina
"He seguit amb profunda tristesa el que s'ha estat dient aquests dies". Així comença la publicació que Rosalía ha compartit a les xarxes socials aquest dimecres. Sense citar-lo, la cantant de Sant Esteve Sesrovires es refereix a les declaracions de dissenyador mallorquí Miguel Adrover, que va explicar que va rebutjar l'encàrrec de fer-li una vestimenta personalitzada a Rosalía en considerar que l'artista no ha fet costat "públicament" a Palestina i, encara que reconeix que l'admira, va remarcar que aquest silenci "és complicitat". Finalment, Rosalía ha trencat el silenci.
La idea imperial de Prat de la Riba (1930)
De l’article de Joaquim Pellicena (Valladolid, 1879 - París, 1938) en el diari que dirigia, La Veu de Catalunya (1-VIII-1930), de la Lliga Catalanista. Demà farà anys de la mort d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917), president de la Mancomunitat de Catalunya, fundador de l’IEC, autor de l’obra La Nacionalitat Catalana, del 1906. Aquell any, Eugeni d’Ors, un dels seus primers col·laboradors, havia publicat a La Veu de Catalunya la glosa “La paternitat dels Imperis” (3-VIII-1906) promotora “d’un ideal imperialista per a la consciència catalana”. Pellicena, autor de l’article triat avui, i Rovira i Virgili eren els periodistes més competents aquí en política internacional.
Aranzels del 50%: l'estratègia de Trump per defensar Bolsonaro al Brasil
Ja no hi ha marxa enrere. Aquest 1 d’agost s’aplicarà sense excepció un 50% d’aranzels a totes les importacions brasileres als Estats Units. Donald Trump ha firmat aquest dimecres una ordre executiva que implementa un aranzel addicional del 40% (que se suma a l'impost generalitzat del 10% que ja havia aplicat a l'abril) al Brasil, amb l'objectiu d'abordar les "polítiques, pràctiques i accions recents del govern del Brasil que constitueixen una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional, la política exterior i l'economia dels Estats Units", segons un comunicat emès per la Casa Blanca.
Fer safareig quan no hi havia roba estesa
"He vist sortir unes quantes nits la filla del forner de casa el Miquel". "No saps que la veïna, la Georgina, ha tingut bessonada?". "La Dolors va ara sempre a missa... Crec que és més pel nou mossèn que per la seva devoció". "D'on treu els "quartos" la Maria? Porta roba molt bona per ser vídua". Aquestes i moltes altres xafarderies deurien circular pels rentadors de Sant Antoni de Montbrió del Camp. S’hi feia safareig, sempre que no hi hagués roba estesa. No tot eren converses anodines. També era un cinefòrum, club de lectura... Es compartien acudits, cançons, remeis populars... i, per descomptat, confidències importants. Era, per a les dones, un espai de llibertat.
El dolor de les mares per la traïció del poder
El Festival Grec 2025 ha estat el Grec de les mares. Mares protagonistes com la Moeder Courage de la belga Lisaboa Houbrechts, la Medea de Milo Rau, la Mami de l'albanès Mario Banushi, la mare fantasma d’Helena Tornero a Tu em vas prometre una història d’amor i, finalment, l'Hècuba de l'actual director del Festival d’Avinyó, Tiago Rodrigues, que dimarts tancava la programació Teatre Grec de Montjuïc en una funció molt aplaudida, però que també va registrar força fugides d’espectadors.