07/12/2020



Noticias
  • Mor el pallasso Claret Papiol, renovador del 'clown' a Catalunya
    Se'n va un mestre de les rialles. El pallasso Antoni Maria Claret Papiol, un dels renovadors del clown a Catalunya després del franquisme, ha mort aquest divendres als 71 anys. Nascut a Barcelona el 1954, propietari d'una vis còmica indiscutible i del poder de la paraula, va fundar el 1976 el duo Germans Poltrona al costat de Jaume Mateu, Tortell Poltrona. "Vam ser els primers pallassos que actuaven en català i ho vam fer per la normalització humorística del país", defensava. En l'època d'esclat del teatre independent i de carrer, Claret Papiol i Tortell Poltrona es passejaven pel país oferint espectacles en format de mítings còmics, però defugint el format clàssic de l'august i el carablanc. Claret ja duia el seu característic bigoti amb el qual es transmutaria al llarg dels anys en tot de personatges memorables com el senyor Peperoni, el senyor Sàrries, el doctor Paperinassa o el mestre de cerimònies Monsieur Loyal, que trotava sobre un cavall dins el Circ Cric o el Circ Raluy.
  • Primer trasplantament de bufeta humana al món
    "Era una bomba de rellotgeria", resumeix Oscar Larrainzar, durant una cita de seguiment amb els seus metges. "Però ara tinc esperança", afegeix. Aquest home de 41 anys, pare de quatre fills, va patir un tipus poc freqüent de càncer de bufeta –un adenocarcinoma d'úrac– i va perdre gran part del funcionament natural d’aquest òrgan com a efecte secundari dels tractaments. Aquest mes de maig, però, dos cirurgians de la Universitat de Califòrnia (UCLA) i de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) han assolit una fita mèdica amb ell com a pacient: han fet el primer trasplantament de bufeta humana mitjançant una tècnica nova.
  • Letícia, atrapada (estilísticament i políticament) al Vaticà
    La política proporciona en moltes ocasions estranys companys de viatge. I si no s'ho creuen, que li preguntin al papa Lleó XIV, que per a la seva missa de proclamació va omplir fins a la bandera la plaça de Sant Pere del Vaticà amb 200.000 persones entre les quals hi va haver líders polítics mundials amb tota mena de pelatges. Curiosament, però, entre tots els invitats pintorescos del pontífex van ser poques les persones que van comptar amb un privilegi relacionat amb el codi de vestimenta, que sempre és monocromàtic negre quan l'acte papal és solemne. Concretament, aquestes persones privilegiades van ser les reines "de països catòlics", que compten amb el privilegi de poder vestir-se de blanc davant d'un papa, un dret antic que segurament potser a elles ja no els importa gens ni mica, però que als mitjans roses els alegra una jornada laboral en què la crònica principal consisteix únicament a explicar una cosa tan divertida com una missa.
  • Les dues ànimes del PP, cara a cara
    L'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a Génova l'abril del 2022 va ser un bàlsam després de la guerra entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. "Ens fa falta ell per posar pau al partit", va dir la presidenta madrilenya durant la gira que va fer l'aleshores president gallec, prèvia al congrés que el va situar al capdavant del PP. Feijóo ha optat per no tocar el crostó a la líder dels populars madrilenys, i amb el seu mantra de "respectar l'autonomia" de les comunitats ha mantingut fins ara l'equilibri entre les dues ànimes de la formació, si bé a costa de donar sovint una imatge d'indefinició o de falta de lideratge. El congrés que ha convocat a principis de juliol posarà cara a cara l'ala dura que encarna Ayuso amb la moderada que personifica el president andalús, Juanma Moreno. Caldrà veure si Feijóo aconsegueix mantenir-les amb les espases sense desembeinar.
  • L'empresari rebel que vol disputar el tron a Feijóo
    Els lectors que tinguin més memòria segur que recordaran la campanya impulsada a la plataforma Change.org per sol·licitar la posada en llibertat "per raons humanitàries" de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El que potser hauran oblidat és qui era el militant del PP que la va promoure. Es tracta de José Luis Bayo (València, 1982), que aquests dies ha estat notícia després d'anunciar que pretén disputar la presidència de la formació al gallec Alberto Núñez Feijóo.