04/11/2020
25/10/2020 
Noticias
El Barça passa pàgina després de Lisboa guanyant la Copa de la Reina
Després de la decepció de la final de la Lliga de Campions perduda a Lisboa contra l’Arsenal, el Barça va tancar la temporada de la millor manera, guanyant la Copa de la Reina a Osca contra l’Atlètic de Madrid (2-0). La ferida de la Champions fa mal, però a la lliga espanyola, l’equip de Pere Romeu segueix sense rival com ha quedat clar en una temporada on absolutament tots els títols els han guanyat les blaugrana: Lliga, Supercopa, i finalment, Copa de la Reina. Clàudia Pina, sempre elèctrica, sempre decisiva, va ser l’encarregada de decidir el partit amb dues dianes, la segona de les quals va ser preciosa.
'Antena 3 Noticias' defensa Díaz Ayuso
Divendres, la Conferència de Presidents autonòmics va quedar eclipsada pel menyspreu d’Isabel Díaz Ayuso a les llengües cooficials de l’estat. Alguns mitjans van posar l’accent en l’actitud conflictiva de la presidenta de Madrid. A Cuatro, per exemple, resumien el titular amb un “Isabel Díaz Ayuso intenta rebentar la Conferencia de Presidentes autonómicos”. També definien la seva conducta com “un desplante al presidente catalán y vasco”. Per il·lustrar el context d’aquesta situació incloïen el comentari de Salvador Illa en què parlava de la riquesa de les llengües del país: “Entendre això és entendre Espanya”, i ho qualificaven de “toda una pulla a Ayuso”.
Israel emmalalteix de guerra
La guerra, i no qualsevol guerra, és a 70 quilòmetres, però Tel-Aviv és una festa a l’aire lliure. Boom, boom, boom. La música electrònica retrona a ritme imperial a la discoteca Shalavata. La multitud embogeix: canons disparen foc i fum de colors cap al cel. Hi ha gogós elevades en tarimes. Hi ha algú que reparteix roses vermelles. Hi ha mirades de desig entre els que ballen. Les copes costen 25 euros. Un amic em va dir que el lema de la nit de Tel-Aviv és que el demà no existeix.
Els tentacles del lobi sionista a Europa
Hi ha la percepció que la Unió Europea té poc a fer en el conflicte palestino-israelià. Per exemple, quan fa poc més d'un any els líders europeus van demanar un alto el foc a Gaza per primer cop, ningú se'ls va prendre gaire seriosament, com si fos una petició merament simbòlica sense efectes pràctics. En canvi, tothom estava pendent de què hi deien els Estats Units. Passa el mateix amb les últimes peticions d'embargament d'armes d'alguns estats membres o de revisar l'acord d'associació de la UE i Israel; només es prenen com a missatges diplomàtics i es dona gairebé per descomptat que no acabaran en res.
Feijóo a la Moncloa: i ara, què?
Si som sincers, hem de convenir que només un terratrèmol de magnitud 8 pot evitar que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagi una majoria formada pel PP i Vox. Per tant, els dos anys que queden de legislatura s’han d’analitzar en aquesta clau.