16/04/2020
15/04/2020
03/04/2020 
Noticias
Molt de vi, un cavall i un revòlver: tot el que amagava el subsol del monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 i on fins al febrer encara vivia una comunitat de clarisses, va tenir múltiples vides. Les excavacions arqueològiques, que es van començar a fer el setembre del 2022 a la Baixada del Monestir i els resultats de les quals s’han presentat aquest dimarts, expliquen part de la vida econòmica del monestir però també la impossibilitat de restar aïllat dels conflictes del país.
Inhalar gas per escalar l'Everest: el futur de l'alpinisme?
Un ascens a l'Everest sol durar setmanes, però la setmana passada quatre britànics van reduir-ne el temps dràsticament viatjant des de Londres fins al cim i tornant-ne en menys de set dies, segons l'organitzador de l'expedició. Es van saltar el període d'aclimatament, en part, inhalant una arma secreta: el gas xenó. La seva gesta ha revolucionat el món de l'alpinisme i ha comportat una investigació del govern nepalès, perquè el seu ús està en el punt de mira. Algunes investigacions han demostrat que el xenó pot aclimatar ràpidament les persones a altituds elevades, tot i que alguns experts diuen que els beneficis, si n'hi ha, són insignificants, mentre que els efectes secundaris encara no estan clars.
Trump intensifica l'ofensiva contra Harvard: vol cancel·lar tots els contractes federals amb la universitat
La Casa Blanca continua els seus embats contra la Universitat Harvard i ara ha ordenat a les agències federals nord-americanes que cancel·lin o revisin tots els contractes actius que hi mantinguin, una mesura que podria afectar fins a 100 milions de dòlars en fons. Segons ha informat aquest dimarts The New York Times, que ha estat el primer mitjà a revelar el contingut d’aquesta directiva, la nova acció de l'administració Trump representa una escalada en la batalla contra la prestigiosa institució acadèmica.
Mapa: quins són els estats favorables, reticents i indiferents a l'oficialitat del català a la UE
L'ofensiva d'última hora de la Moncloa perquè els estats europeus votessin a favor de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera no ha fet efecte. Una desena de països, entre els quals Alemanya, Itàlia i Finlàndia, han posat sobre la taula l'ajornament de la decisió durant la discussió dins el consell —que es fa a porta tancada— al·legant dubtes econòmics, jurídics i tècnics. És a dir: Quant costa i qui ho paga? Cal canviar els tractats? Com afectarà les minories d'altres països si crea precedent? Com s'implementaria?
Puigdemont treu pressió a Sánchez (i a ell) i culpa Feijóo
Alberto Núñez Feijóo ha demostrat que està ben connectat al Partit Popular Europeu i que la seva bandera és la de l'Espanya més unitària maquinant en contra de l'oficialitat del català. Però també ha donat una coartada als seus adversaris polítics. Tant a Pedro Sánchez com a Carles Puigdemont.