14/11/2019 
Noticias
L'enèsim article sobre la 'influencer' María Pombo
Benvolguts lectors d'aquesta columna, espero que hàgiu passat un bon estiu. Com a la majoria de vosaltres, suposo, a mi se m'ha fet curt. També he llegit menys del que em pensava, però sí que he devorat un dels llibres que vaig mencionar al meu últim article abans de vacances: James, de Percival Everett (Angle, traduït per Jordi Martín Lloret). Em va molt bé recuperar-lo ara, que uns quants amics m'han preguntat si dedicaria aquest primer article a la polèmica de la influencer María Pombo per les seves declaracions al voltant de la lectura.
El suïcidi d'un matrimoni d'empresaris deixa a l'estacada deu bars del Port de la Selva
Final d’estiu tacat de negre al Port de la Selva. La mort inesperada d’una parella d’empresaris locals, propietaris d’una desena de bars, xiringuitos i restaurants al municipi, ha provocat el tancament de tots els seus negocis a primera línia de mar de manera sobtada. La dona, de 68 anys, es va suïcidar el mes de juny passat i l’home, de 71 anys, va intentar-ho de manera fallida un mes després: va quedar greument ferit i va acabar morint a finals d’agost ingressat a l’Hospital Trueta de Girona. Feia quasi tres dècades que estaven vinculats a la zona i els seus establiments representaven aproximadament el 20% dels locals d’aquest petit poble alt-empordanès de cases blanques, al peu del Cap de Creus. El Cafè de la Marina, famós per la novel·la homònima de Josep Maria de Segarra, n’era un dels més icònics. Ara té la terrassa buida i un cartell penjat a la porta de “tancat temporalment”.
"En vint anys podríem veure nous tipus de càncer de pulmó per culpa dels vapejadors"
Fins als anys 80, rebre un diagnòstic de càncer de pulmó era una sentència de mort, et quedaven sis mesos de vida. Amb l'arribada de la quimioteràpia es va millorar lleugerament el pronòstic dels malalts, que vivien per sobre de l'any gràcies al tractament, però fa deu anys hi va haver una autèntica revolució amb la irrupció de les immunoteràpies, que estimulen les defenses del malalt per atacar les cèl·lules malignes i han aconseguit supervivències de cinc, sis i fins i tot més anys després d'un diagnòstic. Ara bé, no són perfectes. Els tumors acaben generant resistència al tractament i el càncer de pulmó segueix sent el més letal: és la primera causa de mort per càncer arreu del món.
La Guerra dels Dotze Dies amb Israel impulsa els aiatol·làs a l'Iran
"Aquesta nit anirem a un lloc especial. No pots portar la càmera, però valdrà la pena. Veuràs el nou Iran", em deia una amiga fa quatre anys, l'última vegada que hi vaig ser per les eleccions presidencials, que va guanyar el clergue ultraconservador Ebrahim Raisi. El lloc en qüestió era un bar semiclandestí, un soterrani de dos nivells al qual s'accedia per una escala estreta. Era ple de joves vestits a l'estil occidental que fumaven. Però el més sorprenent era veure que la majoria de dones no duien el xador al cap.
Paguem els impostos que ens toquen?
Capítol d'Els Simpson “Much apu about nothing”. L’arribada d’un os bru a Springfield, tot i ser dòcil, provoca una manifestació a l’Ajuntament, liderada per Homer Simpson, que insta l’alcalde a fer alguna cosa. L’alcalde Quimby envia un comboi amb armament i tecnologia sofisticada per controlar la situació, la qual cosa provoca que el Homer, i la resta de ciutadans, hagin de pagar 5$ més d’impostos per fer front a la situació. Enrabiat, el Homer li diu a la seva filla Lisa: “Que els ossos paguin l’impost dels ossos; jo pago l’impost Homer!” I la Lisa respon: “Això és l’impost de propietari, pare”.