13/11/2018 
Noticias
El polític més corrupte segons García Ferreras
És el judici que portaven anys esperant. Dilluns al matí, les cadenes privades espanyoles informaven de l’inici del judici del cas Pujol amb la mateixa exigència i precisió amb què pronunciaven el seu cognom. “Puyol” és l’al·legoria del periodisme d’aproximació. A El programa de Ana Rosa es preguntaven per “la fortuna oculta” amb l’ajuda d’Eduardo Inda com a màxim expert en la matèria. En els muntatges de les imatges d’arxiu de la família Pujol hi posaven seqüències de feixos de bitllets com a cortineta de separació. La presentadora i els col·laboradors barrejaven i confonien circumstàncies, detalls i notícies, en un totum revolutum del cas. A Antena 3 Noticias la notícia incorporava un subtil muntatge humorístic a l’estil de l’APM, agafant expressions i atzagaiades de Pujol i Ferrussola per fer el cas més esperpèntic. “Los que fueron la imagen de la pulcritud y la integridad en Cataluña serán juzgados por todo lo contrario”, deien per tancar el reportatge. Va se
Els autònoms reivindiquen "unes regles de joc més justes" per impulsar la seva activitat
Pimec Autònoms ha celebrat aquest dilluns la tercera edició de la Nit dels Autònoms, una vetllada en què la presidenta de la sectorial, Elisabet Bach, ha defensat "unes regles de joc més justes i adaptades a la realitat actual" i la reforma del RETA i de l’IRPF per adaptar-lo a les característiques de l’activitat autònoma, així com la simplificació administrativa i la limitació de la responsabilitat dels professionals del col·lectiu. A l'esdeveniment hi han assistit més de 250 persones i també ha comptat amb les intervencions de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero i del president de Pimec, Antoni Cañete.
Neix una IA que diagnostica millor les malalties ultrarares que la de Google
Un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de l'Escola de Medicina de Harvard ha creat un model d'intel·ligència artificial (IA) per identificar quines alteracions són més propenses a causar malalties ultrarares, fins i tot quan aquestes mutacions no s'havien observat mai en cap persona al món. Un sistema que ha d'ajudar en el diagnòstic d'unes patologies històricament invisibilitzades i amb un infrafinançament per part dels laboratoris i les farmacèutiques.
La distopia (molt possible) de mitjans sense públic
Llegeixo un article interessant de Margaret Simons al Guardian on alerta de com la IA està canviant la relació entre els periodistes i l’audiència. Segons la seva pessimista previsió, el fet que cada cop més algunes capçaleres firmin acords econòmics amb les grans tecnològiques pot acabar provocant que els mèdia deixin de ser negocis que venen al consumidor per ser negocis que venen a altres negocis. Cada vegada hi ha més gent que s’informa pels sumaris que es troba a Google o els proporcionen les IA. Si la venda d’informació deixa de fer-se a l’audiència, les implicacions poden ser greus: el ciutadà deixa d’estar al centre editorial, l’oligarquia tecnològica pot tenir una mà determinant en què forma part de la discussió pública i es perdria la possibilitat dels mitjans de posar temes en l’agenda pública, perquè les cerques determinarien de què es parla (i no el criteri editorial).
Les dades desmunten el mite de les denúncies falses: només el 0,0005% ho són
L'any passat disset dones a tot l'Estat van ser denunciades per suposadament haver presentat una denúncia falsa en un procediment per violència masclista. Només un cas va acabar en condemna per a la denunciant. Això representa únicament un 0,0005% de les 199.094 víctimes que van acudir als jutjats de violència sobre la dona. Les dades de la Fiscalia mostren en tota la seva sèrie històrica –des del 2009– que els casos de denúncies falses en violència masclista són estadísticament irrellevants, mil·lèsimes parts del total de casos. Amb tot, el mite al seu voltant moltes vegades continua sent una arma llancívola contra les víctimes.