25/10/2017 
Noticias
El Barça busca rival a la Lliga
Només han calgut les tres primeres jornades de la Lliga F per comprovar que una altra vegada el Barça tindrà un camí de roses cap al títol. El primer argument és la facilitat amb la qual destrossa els seus rivals. Tres victòries i 20 (!) gols a favor. El segon argument és que qui hauria de ser el seu màxim rival, el Reial Madrid, ja s'ha deixat cinc de sis punts possibles en els seus dos primers partits. La diferència encara es fa més evident quan les blanques, precisament, van perdre dos punts a la primera jornada contra el DUX Logroño, el rival que aquest divendres el Barça ha aniquilat amb un 4-0 a l'estadi Johan Cruyff. El resultat no és tan contundent com aquesta dada: 36 xuts de les locals i només un de les visitants.
L'Assemblea General de l'ONU defensa un estat palestí al costat d'Israel i demana a Hamàs que alliberi els ostatges
L'Assemblea General de l'ONU ha votat aquest divendres per àmplia majoria (142 estats a favor, 10 en contra i 12 abstencions) una resolució per revifar l'anomenada solució dels dos estats: un de palestí al costat d'Israel. Ho ha fet l'endemà que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, declarés que no existirà mai un estat palestí. Israel, cada cop més aïllat internacionalment, ha condemnat la resolució i ha qualificat l'organisme de "circ polític". Alguns aliats de Tel-Aviv, com Alemanya, hi han votat a favor; en contra s'han pronunciat els seus defensors més bel·ligerants: els Estats Units, l'Argentina i Hongria.
Què passarà amb la multimilionària herència de Giorgio Armani?
Llegia en un –com sempre– cuidadíssim text de Sílvia Rosés a l'ARA que Giorgio Armani portava anys fora de "l'huracà creatiu". Així era. I vist el que se sol veure des de fa un temps, encara sort. La de Rosés era una forma bonica de dir que la firma milanesa no es convertia en tendència dia sí dia també per produir astracanades pensades únicament per obtenir atenció social. Ell seguia fent el que sempre havia fet: adaptar l'elegància a l'actualitat amb grans estàndards de qualitat i picades d'ullet a la modernitat, si no a l'avantguarda. Aquesta va ser la seva fórmula des que va fundar la seva marca l'any 1975 amb Sergio Galeotti, el primer gran amor de la seva vida i soci en la gènesi de la firma. De fet, de manera ben poètica, l'última gran adquisició del geni abans de morir va ser la discoteca de Forte dei Marmi on havia conegut Galeotti, mort abans d'hora quan tenia poc més de 40 anys, el 1985, per complicacions derivades de la sida.
"Ens aboquen a tancar": en risc un dels comerços més antics dels voltants de la Sagrada Família
En el tram inferior de l'avinguda Gaudí de Barcelona, a tocar de la Sagrada Família, s'hi poden comptar una desena de bars i restaurants, tres botigues de souvenirs, un parell de gelateries, dues agències de viatges, una botiga de productes derivats del cànnabis i un quiosc on costa trobar diaris i revistes. També hi ha la floristeria Soriano, pràcticament l'únic comerç d'aquest tram de carrer que no està enfocat al turisme. Obert fa gairebé vuitanta anys, aquest establiment emblemàtic està ara en risc. I ho està, paradoxalment, pel compromís de l'Ajuntament de Barcelona de preservar el comerç de proximitat a una de les zones més massificades de la ciutat.
A Jorge Javier Vázquez li fan la cara nova
Al presentador de Telecinco li han fet la cara nova, en un sentit literal. La setmana passada, a Supervivientes All Stars, va intentar dissimular el seu rostre. Duia ulleres de sol i la realització el mostrava sempre en pla general perquè no s’apreciés la cirurgia estètica radical a què s’havia sotmès. Aquesta setmana va connectar amb el seu company de cadena Joaquín Prat cobrint-se la cara amb un mocador, creant més misteri al voltant de la seva imatge. I finalment, quan va arrencar El diario de Jorge, vam descobrir, amb estupor, els resultats del seu lífting facial complet i tota mena d’intervencions complementàries. “Hola a todos, soy Jorge Javier aunque no lo parezca”, va anunciar només començar. L’aparença era esperpèntica. Ha perdut totes les faccions naturals d’una cara i l’expressivitat. La inflamació general del rostre li atorgava una expressió rígida, fins i tot semblava que li costés moure la boca. La intervenció a les parpelles li ha deixat els ulls esbatanats, com e