24/05/2017 
Noticias
S'han destruït realment les instal·lacions nuclears a l'Iran?
Amb la fi de la guerra que Donald Trump s'ha afanyat a batejar com "la dels dotze dies", tots els països s'han reivindicat guanyadors del conflicte i tant els Estats Units com Israel s'han enorgullit d'haver aconseguit l'objectiu pel qual van justificar els atacs contra l'Iran: impedir que Teheran tingui la bomba nuclear. Però fins a quin punt ha quedat malmès el programa nuclear iranià? Es pot donar per destruït com presumeix el president nord-americà?
25 anys del moment olímpic més surrealista: el nedador que no sabia nedar
No va guanyar cap medalla, però els espectadors no oblidaran mai la seva actuació. Les gestes d'Ian Thorpe, Marian Jones, Michael Johnson, Venus Williams i Vince Carter omplen les hemeroteques, però la història d'Eric Moussambani, un nedador de Guinea Equatorial que va estar a punt d'ofegar-se, va arribar al cor dels aficionats. La cursa es va disputar un 19 de setembre, aviat farà 25 anys.
Ràdio Arrels: la modesta (i important) estructura de país
L’hivern de 1980-1981 un grup de pares fundadors de la Bressola es van escindir per crear una escola que ensenyés en català i en francès des de maternal fins als 6 anys. “Teníem previst preparar pel setembre del 1981 l’obertura d’una escola catalana immersiva maternal i primer grau de la primària per aprendre a llegir en francès i en català. La Bressola no arribava encara en aquest curs i mentre preparàvem l’obertura d’una escola Arrels a Perpinyà va sortir l’oportunitat de fer aquesta ràdio. No estava gens previst i ens vam llançar a l’aventura de crear aquesta ràdio abans de l’obertura de l’escola. Preparàvem l’arribada d’una criatura i ens en vam trobar dues als braços”, explica de manera gràfica Pere Manzanares, fundador de l’associació Arrels i col·laborador de La Bressola durant quatre anys. L’oportunitat que esmenta Manzanares va arribar mitjançant una llei estatal de maig del 1981 que permetia la creació de ràdios associatives a l’estat francès. De segu
La llei d'amnistia és constitucional...però i ara què?
El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat l'encaix de la llei d'amnistia per acabar amb les conseqüències penals del Procés, però això no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders del 2017, entre els quals, l'expresident Carles Puigdemont encara exiliat. Cal tenir en compte que la decisió de l'alt tribunal avala el conjunt de la norma de forma general, responent al recurs que va interposar el PP, però no entra a valorar com s'ha d'aplicar en els casos concrets.
Uns germans de Barcelona o un carnisser anglès: qui va crear els gelats Frigo?
Amb l'arribada de la calor, als plafons publicitaris que omplen el metro, els autobusos i els quioscos de Barcelona hi han aparegut una sèrie de pòsters curiosos. En uns s'hi veu només un color: el rosa. En uns altres, un parell de tonalitats de verd. També n'hi ha de totalment negres, però amb la cantonada superior esquerra pintada de vermell. "Pensa en un gelat", s'hi pot llegir escrit al mig de tots els anuncis. La resposta ve com un llampec a la ment de qui els mira: la solució de l'enigma és el Frigopié, el Calippo de llima i llimona i el Drácula, respectivament. Són tres dels gelats més emblemàtics de la marca Frigo. Avui, els productes de la marca del cor vermell són presents a mig centenar de països i són propietat de la multinacional Unilever. Dins el segment dels gelats, a banda de Frigo, el gegant empresarial controla Magnum, Cornetto i Ben & Jerry's, entre altres. El 2023 aquest sector li va aportar 7.900 milions d'euros, un 16% dels ingressos del grup. Ara bé, qui va ser l'invento