30/04/2017 
Noticias
Carta a un matrimoni de Pokrovsk
És habitual en els periodistes que van a guerres crear un vincle especial amb alguna de les ciutats en guerra. Acostuma a ser una tria irracional, instintiva, sovint vinculada a una experiència remarcable viscuda allí.
Putin es prepara per cantar victòria i conquerir l'estratègica ciutat de Pokrovsk
L’exèrcit rus està a punt de conquerir la ciutat més gran d’Ucraïna des del 2023, Pokrovsk (a Donetsk), on abans de la guerra vivien unes 60.000 persones. Les tropes de Kíiv miren de resistir, però els analistes militars asseguren que la victòria de Moscou és qüestió de temps. Ara bé, aquest èxit tan anhelat per Vladímir Putin li haurà costat prop de setze mesos d’atacs, milers de morts i, malgrat que li aplanarà el camí cap als darrers bastions ucraïnesos a la regió, encara el deixarà lluny de l’objectiu de mínims de controlar tot el Donbàs.
"Sempre m'he preguntat per què la meva professora de primària havia amagat i protegit Mengele"
Josef Mengele (Günzburg, Alemanya, 1911 - Bertioga, Brasil, 1979) va ser un dels criminals més sàdics del règim nazi, conegut sobretot pels experiments amb infants a Auschwitz. Després de la derrota de Hitler, va aconseguir esquivar la justícia. Va fugir a l'Argentina, on el van rebre amb els braços oberts. Allà es va fer passar primer per Helmut Gregor, va fer de fuster i va entrar als cercles nazis, on va conèixer Hans-Ulrich Rudel, el pilot de Luftwaffe. Aquesta amistat li va ser de gran ajuda, perquè Rudel va crear la xarxa Kameradenwerk, que va donar aixopluc a molts nazis a Llatinoamèrica. De l'Argentina, Mengele va passar al Paraguai i d’allà al Brasil. En aquest últim país, qui més el va ajudar va ser Liselotte Bossert, una professora de primària d’origen austríac. La periodista brasilera Betina Anton va ser alumna de Bossert, i de gran, va buscar-la i li va fer preguntes sobre el criminal nazi. Va ser l’inici d’una investigació que la va portar a descobrir com va funcionar la xa
La música tradicional catalana fa vibrar Alemanya
"És el lloc on s’ha d’estar, el que passa aquí importa al món", assegurava el director general del Palau de la Música, Joan Oller, des del fastuós edifici de l’Elbphilharmonie d’Hamburg, a tocar del riu. L’auditori, que sembla un gegantí vaixell acorat a l'Elba, es considera una de les millors sales de concert d’Europa. Aquest divendres, l’emblemàtica sala oferia un concert amb entrades exhaurides: a la sala gran, amb un públic de 2.100 persones, tocava l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i a la sala petita Tarta Relena, Premi Nacional de Cultura 2025. Poc abans dels concerts, més d’un centenar d’alemanys es van llançar a ballar sardanes amb la cobla de Sant Jordi a la plaça interior de l’Elbphilharmonie. Era tan sols una petita part d’una setmana en què l’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música, i l’Institut Ramon Llull han exhibit a diferents ciutats alemanyes una cartografia sonora de Catalunya.
Ni aplicacions ni discoteques: el nou bar de moda es diu club de 'running'
Córrer per cuidar-se físicament i mentalment, per conèixer noves persones, per desfogar-se, per lligar, per sentir-se part d’un grup, per complir objectius, perquè no disposem de gaire temps o simplement per passar una bona estona. Sigui quin sigui el motiu que duu una persona a iniciar-se en el món del 'running', no hi ha dubte que córrer està de moda. Però la veritable causa del fet que córrer sigui una disciplina esportiva cada vegada més popular rau en el fet que aquesta ha passat de ser una activitat individual a una de social. Així ho constata l’informe Year in Sport: Trend Report de Strava, la xarxa social d’esport capdavantera a escala mundial.