26/04/2015 
Noticias
Vallcarca s'organitza per aturar el macrodesnonament de 40 famílies amb 13 menors
Més de 500 persones s'apleguen des de les 7 del matí a l'avinguda Vallcarca de Barcelona, a l'altura del carrer Farigola, per impedir el desnonament previst per a aquest dimecres de tres blocs de pisos propietat de l'Ajuntament de Barcelona.
RAC1 trenca el seu rècord d'audiència, però Ustrell retalla distàncies
El mantra diu que la ràdio, a l'estiu, baixa notablement d'audiència pel bon temps. Però aquest és el tercer any que la ràdio en català esquiva l'efecte estacional i obté uns resultats excel·lents. RAC1 firma la seva millor dada històrica i s'enfila fins als 1.016.000 oients. És el segon cop que supera la barrera psicològica de les set xifres i suma 74.000 nous fidels respecte d'un any enrere. Catalunya Ràdio també millora en la comparativa amb l'estiu del 2024, ja que aleshores tenia 639.000 seguidors i ara en marca 680.000. En total, 1.696.000 persones escolten una d'aquestes dues emissores, cosa que fa el català del tot hegemònic a les ones.
El bust de Franco que va canviar la vida de l'activista Cristina Farré
Hi ha episodis icònics de la lluita antifranquista: el moviment obrer del Baix Llobregat (de la vaga de la Siemens el 1946 a la general de trenta anys després), la senyera penjada durant l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, la vaga dels tramvies del 1951, la manifestació de capellans el 1966, etc. Entre aquests episodis hi situaríem la defenestració d’un bust del general Franco i de la bandera espanyola des d’una finestra de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) de la mà d’uns 150 estudiants que, després d’una assemblea al Paranimf, havien ocupat el rectorat el 17 de gener del 1969.
La natalitat cau en picat al Regne Unit, i les solucions no arriben
A punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.
Samurais, rellotges, orgues i motos: la insòlita història de Yamaha
Avui Wakayama és una de les ciutats més importants de la regió de Kansai, al Japó. Hi viuen prop de 400.000 persones. Si s'escala fins al cim de l'Iwagami-yama, un petit turó d'uns 240 metres d'altitud, se'n pot veure tota l'extensió. En primer terme, les cases tradicionals japoneses que es barregen amb els nous gratacels; a l'horitzó, les xemeneies de la indústria metal·lúrgica que fumegen; abraçant-ho tot, el golf d'Osaka. És en aquest indret on, el 20 d'abril del 1851, una família de samurais del clan Kishu Tokugawa va tenir un fill, Torakusu Yamaha. De petit, corria pel poble amb una obsessió: els rellotges. En aquells moments, tot just s'estaven començant a fer populars a Osaka. Quan va créixer, va acabar darrere el taulell d'una rellotgeria, una feina que combinava amb els estudis d'empresarials. A classe, encara ningú sabia que compartien aula amb l'home que donaria nom a un autèntic imperi: Yamaha.