24/04/2013 
Noticias
El Sónar vol girar full amb la primera edició íntegra a l'Hospitalet
Després de l'anunci de la marxa dels fundadors del Sónar, punt culminant d'un annus horribilis marcat per la polèmica pels vincles amb el fons d'inversió proisraelià KKR i la cancel·lació de més d'una trentena de grups en senyal de protesta, el festival de música electrònica gira full amb l'anunci dels primers noms del cartell de l'edició del 2026, que serà la primera a celebrar-se íntegrament a Fira Gran Via. Com ja s'havia anunciat, la reforma dels espais de Fira Montjuïc obliga el Sónar a concentrar les activitats diürnes i nocturnes al recinte firal de l'Hospitalet; un nou Sónar unificat que programarà concerts i activitats ininterrompudament de 17 h a 3 h el dijous 18 de juny, i de 17 h a 7 h el divendres 19 i el dissabte 20 de juny.
Desenes de ferits, 5 en estat crític, per un xoc de trens a la República Txeca
Unes 40 persones han quedat ferides a conseqüència d'una col·lisió entre dos trens al sud de la República Txeca. El xoc, entre un tren d'altra velocitat i un altre de rodalies, ha tingut lloc cap a les 06.00 (hora local) entre les localitats de Sliv i Divcice, i encara no se'n coneixen les causes.
Quan l'encanteri perd tota la màgia
Els trucs d’il·lusionisme demostren que la màgia depèn sovint de la manca d’informació. La segona part de Wicked es proposa explicar la màgia que va caracteritzar El màgic d’Oz i la va convertir en una pel·lícula inoblidable. Seguint les petjades de la primera part (que expandia la història de la Malvada Bruixa de l’Oest i la Bruixa Bona), la nova entrega justifica l’aparença i el conflicte intern dels tres acompanyants de la Dorothy: l’home de llauna, l’espantaocells i el lleó. En conseqüència, Wicked: Parte II es dedica a tancar totes les escletxes que obria l’obra original i que, com ara descobrim, constituïen l’essència del seu encant. Així, el rostre no visible de la Dorothy (l’únic personatge que escapa a la lògica imperant del film) s’erigeix en un amarg recordatori d’una màgia que ja no sembla tenir cabuda en cert cinema contemporani, obsessionat amb la visibilitat total i la representació de totes les coses.
Escriure el desig en un món on torna la censura
Llegir Un llumí a la llengua, recull de poesia eròtica a cura de Nina Busquet i Anna Noguer, és un territori on el desig no s’articula com a metàfora, sinó com a matèria. Cada paraula és un risc en un món on sembla que la censura resclosida torna a fer acte de presència. L’erotisme hi apareix despullat de decorats: esclata i es conté, es rebrega i s’afina, amb aquella tremolor subtil que precedeix la combustió.
Què faig si el menjar que li he posat no li agrada i vol una altra cosa?
És hora de menjar. A la taula hi ha un plat de sopa de carabassa i unes rodanxes de lluç. Amb un menú així és fàcil endevinar, tot i que sempre hi ha excepcions, quina serà la reacció de l’infant: esbufecs, queixes i una súplica. Prefereix patates fregides i una hamburguesa. Què fem? La psicopedagoga Anna Serra Dolcet explica que, davant d’una situació com aquesta –en què el repte dels límits treu el cap–, els progenitors senten una amalgama d’emocions, que van des de la frustració, passen per la preocupació del "si no menja" i arriben fins a la culpa. Una resposta ràpida, habitualment, sol ser “et menges això perquè ho dic jo” o “cuino una altra cosa perquè la qüestió és que acabis menjant”. Entre l’autoritarisme i la permissivitat, però, hi ha, segons Serra, un espai de diàleg (segons l’edat), d’obertura i de propostes ben diverses, a partir de les quals tothom se’n beneficiaran.