13/12/2011 
Noticias
On és el Wally? I el ministre Montoro? I el nòvio d'Ayuso?
Al protagonista dels llibres On és el Wally? li ha sortit competència. Durant vora quaranta anys milions de lectors han intentat trobar aquest viatger amb el seu característic gorret de llana i jersei de ratlles horitzontals blanques i vermelles. I l’autor ha anat complicant el repte: el personatge s’ha empetitit i cada cop l’acompanyen més figurants per despistar i perdre’l entre la multitud. Però la Brunete mediàtica ha desenvolupat la versió definitiva: On és el Montoro? Es tracta de trobar la notícia de la imputació de tot un exministre. Un diria que l’afer hauria d’ocupar llocs destacats en les primeres pàgines, perquè no passa cada dia que un membre de govern es posa en la diana judicial. I, en canvi, com si fos el protagonista de L’increïble home minvant, Montoro s’ha reduït al no-res i ha desaparegut del tot de les primeres pàgines de l’Abc i El Mundo. Ni amb lupa, tu. Només La Razón li dedica un mòdul petit, sense foto de l’afectat.
La sorprenent minisèrie que recorda el 'tamarisme' i el cim de la telebrossa
De finals dels 90 fins a principis del 2000 la televisió espanyola va viure un terratrèmol anomenat Crónicas marcianas. El programa, presentat per Xavier Sardà, va esdevenir un dels màxims exponents de la telebrossa i va generar un univers propi format per un bestiari que protagonitzava històries i muntatges sovint surrealistes. Entre totes aquelles criatures catòdiques destacava Tamara, una noia que es presentava com a cantant i que va fer cèlebre el tema No cambié, de dubtosa qualitat musical. Tot aquell món entre la ficció i la realitat és el que recupera ara la minisèrie Superstar, creada per Nacho Vigalondo i disponible a Netflix des d'aquest divendres.
Brussel·les obre un expedient a Espanya per la legislació usada contra l'OPA al Sabadell
Primer avís de Brussel·les al govern espanyol per les traves que està posant a l'opa hostil del BBVA al Sabadell. La Comissió Europea ha obert aquest dijous un procediment d'infracció contra Espanya per la legislació usada per la Moncloa contra l'operació. En concret, l'executiu comunitari considera que tant la normativa espanyola que confereix poders al ministeri d'Economia per pronunciar-se sobre l'adquisició, principalment la llei de Defensa de la Competència, com la decisió de l'executiu espanyol d'elevar-ne l'avaluació al Consell de Ministres contravenen el dret de la unió, ja que per a l'organisme comunitari l'anàlisi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) era suficient i prou exhaustiu. En tot cas, Brussel·les no pretén amb aquesta decisió intervenir directament en l'operació ni en les maniobres de la Moncloa, sinó obligar Espanya a reformar la seva legislació al respecte.
‘Donkey Kong Bananza’ i la satisfacció de destruir coses
El Donkey Kong, també abreujat com a DK, és el goril·la més carismàtic del món dels videojocs, però també un personatge amb molta història. El va concebre el llegendari creatiu Shigeru Miyamoto al principi, abans d'establir les bases de grans sagues com Mario i The Legend of Zelda. La primera aparició de DK va ser com a antagonista a la recreativa Donkey Kong (1981), un joc de plataformes en què el jugador controlava un primitiu Mario (aleshores conegut com a Jumpman) i on l’objectiu era salvar la Pauline, la primera donzella en perill abans de ser substituïda per la més coneguda princesa Peach. Amb el temps, el primat va adquirir entitat pròpia, va protagonitzar una saga de jocs i va passar a formar part de l’estimat planter de personatges de Nintendo.
Barcelona i el Port pacten suprimir dues terminals de creuers
Acord entre l'Ajuntament de Barcelona i el Port per reduir les terminals de creuers a la ciutat. Totes dues institucions han signat aquest dijous un nou protocol que preveu reduir de 7 a 5 les terminals existents. En concret, l'acord preveu l'enderroc de les actuals terminals A, B i C del Port a canvi de construir en aquesta última una nova terminal més gran amb capacitat fins a 7.000 passatgers a la vegada. Així, si fins ara aquestes tres terminals tenien una capacitat màxima en conjunt de 12.800 passatgers alhora, la nova estació permetrà acollir-ne 7.000 per si sola.