12/11/2010 
Noticias
El retorn de Robert D. Kaplan
Resulta sorprenent i impactant que un periodista i investigador nord-americà com Robert D. Kaplan, demòcrata, humanista i bon coneixedor d'Europa –recordem el seu Fantasmas balcánicos– es declari, jo no diria adepte, però sí que comprensiu amb alguns dels plantejaments de Donald Trump. D'entrada, Kaplan, arran de la publicació recent del seu llibre Tierra Baldía (Editorial RBA, 2025), sobre el risc que la geopolítica mundial esdevingui una immensa República de Weimar —i, per tant, una amenaça d'autodestrucció de la democràcia— gosa desqualificar Trump com a polític, tractant-lo d'ignorant que no llegeix més enllà de la propaganda de les xarxes, i afirmant que per a ell Europa representa ben poca cosa. Però quan mitjans de tendències diverses plantegen a Robert Kaplan si veu o no un tirà en el president dels EUA, l'analista i reporter diu que potser Trump no respecta el poder judicial, però tot seguit sembla que l'exculpi: "Trump no és prou seriós per ser feixista. Un feixista ha ideat
Simple Minds a Cap Roig: nostàlgia dels anys 80 per a fans i turistes
Nit de revival musical al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell de la mà de Simple Minds, una de les bandes més icòniques del rock europeu dels anys 80 i 90. Els escocesos, liderats pel cantant Jim Kerr i el guitarrista Charlie Burchill, van ser claus per renovar les sonoritats del rock clàssic amb un estil electrònic alternatiu, encetant l’era del postpunk i la new wave. Amb una trajectòria consolidada de més de quatre dècades, avui encara continuen entregats a la mateixa fórmula d’èxit que els va fer famosos, sense experiments ni revolucions, mantenint-se en bona forma sobre l’escenari, amb un so compacte i un directe enèrgic.
Educació descarta ajornar l'inici del curs escolar i assumeix que l'error en l'adjudicació de places afectarà 3.000 docents
El curs 2025-26 arrencarà amb normalitat. Així ho ha garantit la consellera d’Educació, Esther Niubó, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La titular del departament ha assenyalat que darrere l’error que ha invalidat l’assignació de 57.000 places de docents hi ha "la intervenció d’una persona que va prendre una decisió unilateral" que va "contravenir la normativa". Algú va saltar-se les resolucions del departament i va provocar unes "incidències greus": 800 llocs que haurien d’haver estat ocupats per funcionaris s’haurien reservat per interins. Davant les reclamacions d’alguns professors, Educació va aturar el procés i a principis d’aquesta setmana anunciarà les noves destinacions després de treballar durant tot el cap de setmana per solucionar-ho. En total, uns 3.000 docents del 57.000 candidats veuran com canvia l’assignació que tenien. Això sí, segons Niubó, a millor: "Donada l’exclusió d’aquests 800 llocs, serà per millorar".
Converses il·lustrades (4)
.
L’OBC captiva el públic neerlandès amb el talent de compositors catalans
Hi havia somriures entre el públic neerlandès que divendres a la nit abandonava la centenària sala de concerts Concertgebouw. La sala, que mira imponent als grans museus d’Amsterdam, el Rijksmuseum i el Museu Van Gogh, va obrir les portes el 1888 i és considerada una de les millors del món, sobretot per la seva acústica. Gustav Mahler, malgrat que no li agradava gens Amsterdam, la considerava la seva segona llar musical. El divendres s’hi va poder escoltar talent català tant del segle passat com de l'actual. Els 101 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigits per Ludovic Morlot, van interpretar Maurice Ravel (Ziburu, 1875 - París, 1937) i George Gershwin (Nova York, 1898 - Los Angeles, 1937), però també Eduard Tolrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona,1962), Pau Casals (El Vendrell 1876 - Puerto Rico, 1973), i José Río-Pareja (Barcelona, 1973).