16/04/2010 
Noticias
Els mètodes mafiosos de Trump
Del “calla, porqueta” a una periodista per fer una pregunta incòmoda, a la defensa d’un príncep autoritari i la banalització de l’assassinat d’un periodista dissident. Aquesta setmana, Donald Trump ha tornat a exhibir mètodes mafiosos. De fet, aquestes pràctiques ja s’han convertit en un tret definitori del seu segon mandat presidencial.
El poder de la ràbia femenina: Rosalía, Lily Allen i vuit artistes més que han explotat el seu enuig
Dos dels discos més comentats d'aquest 2025 seran segurament els de dues dones, Rosalía i Lily Allen. Tot i no tenir res a veure musicalment ni conceptualment, les dues artistes coincideixen momentàniament en un punt: l'explotació del sentiment de ràbia per compondre. En el cas de Rosalía, aquest element està present en una única cançó de Lux, La perla, mentre que en el disc de la britànica, West End girl, la ràbia vertebra tota la narrativa de l'obra, centrada en la dissecció del final del seu matrimoni amb l'actor David Harbour. Analitzem les composicions rabioses de totes dues cantants i de vuit companyes més de professió que també han alliberat el seu enuig a través de la música.
Reivindicar la paraula 'dictadura'
"No en tinc ni idea. Que morís Franco me la portava floja, laxa y pendulante. Havia de morir d'una manera o altra". Vet aquí la resposta de Raimon, dimecres, a la pregunta d'Helena Garcia Melero al Tot es mou, sobre què feia quan va morir Franco. No va ser l'únic moment que va fer riure els espectadors, i això que parlava de la censura en temps de dictadura. Però, en realitat, suposo que ja és això: de tan absurd com era, en surt humor. L'escriptora i guionista Anna Manso, que era al plató, li va preguntar què diria als joves que minimitzen el que van representar la dictadura i el franquisme, i Raimon va respondre que, als pares, poc cas els faran –tampoc nosaltres els fèiem cas, va dir, quan érem joves–. Per això, proposava que s'expliqués bé a les escoles, "allà on aprenen". Jo hi era, a la tele, per parlar de l'últim llibre de Mercè Ibarz, Una noia a la ciutat (Anagrama), una crònica de la seva arribada a Barcelona (ella és de Saidí), amb disset anys. Les paraules de Raimon em van port
Primer pas per obrir el camí de ronda entre un xalet sense llicència i els Jardins de Cap Roig
Més de cent quilòmetres de camí de ronda ressegueixen la Costa Brava de punta a punta. De Blanes a Portbou. A vegades són escarpats i pedregosos, entre pinedes i penya-segats, i a tocar del mar. Històricament els utilitzaven pescadors i mariners per desplaçar-se a peu entre els pobles de la costa, i els recorrien la Guàrdia Civil i els carabiners per controlar el contraban. Ara els freqüenten sobretot excursionistes que van de ruta o banyistes que volen accedir a cales més amagades. Però en molts punts d'aquest traçat hi ha talls. Tot i tractar-se d'un entorn d'ús públic, xalets i propietats privades veten l'accés amb senyals amenaçadors i obliguen els caminants a fer marrades per pistes forestals o corriols. A Garbet, una finca del Grup Peralada desvia els vianants durant 300 metres per les roques. A Lloret, una mansió d’un magnat del Kazakhstan també barra el camí i, a Palafrugell, de la platja del Golfet fins als Jardins de Cap Roig, propietat de la Fundació La Caixa, no es pot caminar arr
El judici als Pujol existiria sense el Procés?
És legítim preguntar-se si el judici a la família Pujol hauria existit sense el Procés. I, després de més de dotze anys d’instrucció judicial i sabent el que ja se sap de l’operació Catalunya, és raonable respondre que no. I potser tampoc s'hauria produït la confessió de l'expresident del juliol del 2014 conforme havia amagat durant trenta anys diners a l'estranger. El govern de Mariano Rajoy va considerar, erròniament, que per desactivar el Procés calia desactivar Pujol.