18/09/2009 
Noticias
10 trucs per mantenir el català amb gràcia
Que l'ús habitual del català va de capa caiguda ja ho sabem per les enquestes, i que hi ha parlants reticents a aprendre-la ho veiem amb les polèmiques, però com pot contribuir a canviar el paisatge lingüístic el ciutadà corrent en el seu dia a dia? Un dels hàbits més nocius per la llengua és la convergència lingüística al castellà; és a dir, canviar de llengua per defecte, sense que ningú ho hagi demanat. Es tracta d'un hàbit molt estès (només un de cada quatre catalanoparlants habituals manté el català quan algú se’ls dirigeix en castellà) i és un fenomen que contribueix —per iniciativa pròpia dels catalanoparlants— a la submissió i residualització del català.
De tocar fons a somiar amb el Tour: "Estava atrapat al meu propi cap"
"Em sentia culpable, però la por d'enfrontar-me al problema sobrepassava la motivació per intentar arreglar-ho. Estava atrapat al meu propi cap. Recordo dies que em despertava, esmorzava, em vestia per sortir a entrenar i després seia al sofà durant hores", afirma Leo Hayter (Londres, 2001), establert a Girona com tants altres ciclistes. El 16 d'agost del 2024 va anunciar que es retirava temporalment per una depressió, amb només 23 anys. Havia fitxat per l'equip Ineos com un dels corredors britànics amb més futur: al seu palmarès hi ha un Giro d'Itàlia sub-23 i un bronze al Campionat del Món de contrarellotge sub-23. "No he anat en bicicleta en els últims mesos, però tampoc he viscut", deia en una carta titulada La meva lluita. Al novembre va penjar la primera activitat a la plataforma Strava després de mesos sense tocar la bicicleta: 28,4 quilòmetres en una hora i onze minuts, amb el text "fat and unfit" (gras i fora de forma). Fa uns dies va guanyar el Campionat de Catalunya de contrarellotge. "H
Kendrick Lamar, tot un cronista del segle XXI
Se'l considera un dels millors rapers de la seva generació, i així es podrà constatar el dimecres 30 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. N'hi ha que l'enlairen fins al millor de tots els temps. S'explica per la qualitat i la consistència artística dels seus discos, que van més enllà de les convencions del hip-hop. Les lletres, l'experimentació musical i la crítica social han convertit el californià Kendrick Lamar (Compton, 1987) en una figura capaç de generar impacte social i cultural. El validen una llarga llista de reconeixements, entre els quals destaquen una vintena de premis Grammy, i el Pulitzer pel disc DAMN el 2018 (és l'únic artista de hip-hop que ha aconseguit aquest reconeixement).
De la fusió de dos microbis a l’origen de la humanitat
D’on venim? És una de les preguntes més difícils que s’ha plantejat mai la humanitat. Des del principi, la religió ha proposat solucions més o menys fantasioses a aquest enigma. Però a partir del moment que ens vam inventar el mètode científic –la millor eina que tenim per acostar-nos a la realitat– hem començat a entendre millor quin és de veritat l’origen de la vida tal com la coneixem. Estem lluny d’una resposta definitiva, però ara hem descobert uns quants dels llargs i complicats processos que han portat a l’aparició d’éssers intel·ligents en aquest planeta.
Sobre l’òpera 'Giulio Césare', de Garcia Robles (1880)
Del músic Josep Rodoreda (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, 1922) en el segon número de La Ilustració Catalana (20-VII-1880), revista fundada aquest juliol ha fet 145 anys. Era representativa de la desclosa periodística voluntariosa de la Renaixença. Text prenormatiu. El Giulio Césare, objecte d’aquesta crítica, és una òpera del compositor Josep Garcia Robles (Olot, 1835 - Barcelona, 1910). Tan ell com Rodoreda ocupen posicions discretes en la història de la música catalana. La peça més coneguda de Rodoreda és el Virolai montserratí i l’única obra destacada de Garcia Robles va ser aquesta òpera amb lletra de Nonito Guille.