05/10/2004 
Noticias
L'optimisme moderat de la Unió Europea a Hongria malgrat la potencial derrota d'Orbán
Viktor Orbán s'ha convertit en el cavall de Troia i l'eterna pedra a la sabata de la Unió Europea. És el principal aliat del règim de Vladímir Putin –també de l'administració Trump– i el gran dirigent de l'extrema dreta més dura i euroescèptica del club comunitari. Per això, a les institucions europees s'espera amb candeletes la derrota electoral d'Orbán que li auguren les enquestes. Ara bé, l'optimisme és moderat. No només perquè òbviament no es vol cantar victòria fins que arribin els resultats electorals, sinó també per l'escepticisme que desperta el seu principal opositor, Péter Magyar, que lidera les enquestes. Diverses fonts diplomàtiques consultades per l'ARA dubten fins a quin punt Magyar restabliria els estàndards democràtics europeus a Hongria i, sobretot, si trencaria els llaços amb Moscou per fer pinya de manera inequívoca amb Kíiv.
"La por no ha de ser paralitzadora, ens ha de mobilitzar"
"Els polítics es desplacen amb monoplaça / van amb Avant / s’entrebanquen amb branques / paguen quan caguen / i udolen si els adulen! / Who cares! / Que potser no els heu votat? / Qui, si no? Els esquirols del parc?", escriu el dramaturg alemany Wolfram Lotz (Hamburg, 1981) en una de les seves peces més radicals i més representades arreu d'Europa, Els polítics (2019). Lotz, que té un repertori de menys de deu obres de teatre, és una de les veus germàniques fonamentals de l'escena contemporània; ha estat traduït a una quinzena d'idiomes i els seus espectacles s'han vist a països com Alemanya, França, Bèlgica i el Regne Unit. I, malgrat aquesta forta projecció internacional, el dramaturg no s'ha representat ni s'ha publicat mai aquí. Fins ara. Conscients d'aquesta mancança, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa va rebre amb els braços oberts el projecte del director Leo V. Granados i del traductor Marc Villanueva Mir per portar a escena i alhora a les llibreries Els polítics,
El Papa avisa Trump: "Déu no està del costat de qui llança bombes"
El papa Lleó XVI ha llançat aquest divendres un missatge al president nord-americà, Donald Trump. "Déu no beneeix cap conflicte", ha afirmat el pontífex, que assegura que els que són "deixebles de Crist" no estan mai del costat dels qui "llancen bombes". En una trobada al Vaticà amb els membres del Sínode de l'Església Caldea de Bagdad, ha declarat que "no seran les accions militars les que creïn espais de llibertat o temps de pau, sinó la de la gent".
El cinisme dels gegants de la IA
Aquesta setmana Anthropic ha presentat una IA que ha decidit no vendre perquè la considera massa perillosa; Meta ha llançat el primer model tancat de la seva història i ha abandonat el compromís amb el codi obert que havia predicat com una obligació moral, i OpenAI prepara el GPT-6 mentre un reportatge periodístic posa al descobert pràctiques molt qüestionables del director. Tots tres junts dibuixen el retrat d'una indústria en cursa sense frens, incapaç d’autogovernar-se o gens interessada a fer-ho.
Claus sobre l'estret d'Ormuz: per què no es reobrirà d'un dia per l'altre?
Un dels punts claus del fràgil alto el foc establert entre els Estats Units i l'Iran fa 48 hores és la lliure circulació del trànsit marítim per l'estret d'Ormuz. Pas clau de petroliers, fertilitzants i mercaderies seques, l'escanyament generat arran de la guerra amenaça tota l'economia mundial. El volum de pas de vaixells ha caigut dels entre 150 i 200 diaris el 27 de febrer als sis en les darreres vint-i-quatre hores. La crisi en marxa ja té un impacte econòmic global per la disrupció en les cadenes de subministrament de gas i petroli, fertilizants o heli. El gran problema per aconseguir-ne la normalització és que s'entrecreuen factors politicodiplomàtics, militars, econòmics i geogràfics de dos països amb agendes molt diferents que tenen una cita aquest dissabte a Islamabad, on s'espera que es reuneixin les delegacions dels Estats Units i de l'Iran. Aquest dijous l'Iran ha reiterat que només permet el pas de vaixells per les seves aigües territorials a través d'un corredor d'entrada i un de