26/04/2001 
Noticias
La Flotilla denuncia un nou "atac" amb drons contra la missió
La Flotilla Global Sumud ha denunciat aquest dimarts un nou atac contra la iniciativa humanitària. En concret, l'organització ha assegurat haver viscut "almenys 13 explosions". La Flotilla també hauria presenciat el vol de "drons no identificats" i hauria patit "interferències en les comunicacions" en la seva travessia cap a la Franja de Gaza. En el seu compte oficial de Telegram, l'organització ha explicat que les explosions s'han escoltat "al voltant de diversos dels seus vaixells". També han explicat que diferents tripulants han vist com s'han llençat objectes "sobre almenys deu vaixells des de drons o aeronaus, provocant danys". Malgrat les explosions, no s'ha reportat cap víctima.
Així ha sigut el retorn de Jimmy Kimmel: a punt de plorar i plantant cara a Trump
Jimmy Kimmel ha tornat a la televisió aquest dimarts després que la setmana passada la cadena ABC anunciés que suspenia "indefinidament" el late show de l'humorista per un comentari sobre la mort de l'activista trumpista Charlie Kirk, assassinat el 10 de setembre. En el monòleg inicial de Jimmy Kimmel Live!, l'humorista s'ha emocionat fins al punt que ha estat a punt de vessar llàgrimes i ha argumentat que el comentari que va fer sobre la mort de Charlie Kirk mai va tenir com objectiu prendre's a la lleugera l'assassinat del trumpista.
El Robin Hood dels denunciants de secrets empresarials
De vegades, als que veiem moltes pel·lícules per obligacions professionals potser ens aniria bé no haver vist tantes pel·lícules. Això que pot semblar un embarbussament, una contradicció o una pedra contra la pròpia teulada es fa palès davant de films com Relay, que no és pas una mala pel·lícula, però que requereix uns ulls innocents per gaudir-la en plenitud. Si has vist abans i recordes Michael Clayton, aquest retrat que fa Relay d’un món corporatiu fred i alhora fastigós que gestiona amb discreció intimidatòria els problemes empresarials interns que poden derivar en una crisi reputacional et semblarà poc original.
"Els torturadors no van doblegar-me i això m’ha donat força tota la vida"
"Vaig aguantar les tortures. No vaig parlar. Quan vam sortir de la direcció general de Seguretat tenia els peus negres dels cops, però vaig tenir un moment d’eufòria perquè no havia dit res. Cap de nosaltres havia parlat. Els torturadors no van doblegar-me, i això m’ha donat força tota la vida. Si ells no van aconseguir trencar-me, a veure qui ho pot fer", explica Roser Rius. Militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària, va ser torturada per Antonio González Pacheco, més conegut per l'àlies Billy el Niño. Durant els 14 mesos que va estar detinguda a la presó de Yeserías de Madrid, Rius va escriure i va fer dibuixos, que ara publica en forma de llibre: Memòria dibuixada. Presó de Yeserías (1974-1975) amb pròleg d’Ignasi Aragay i publicat per L’Avenç. Ni la repressió ni les pallisses van aturar-la i la resiliència li ha servit per a moltes de les altres lluites que ha tingut com a activista i militant al llarg de la vida.
Joan Pons, alta prestidigitació literària
Vaig descobrir Joan Pons fa gairebé 35 anys, amb el seu debut narratiu: l’aplec de relats No cregui el que diuen de mi (Columna, 1991). Em va semblar un bateig de foc literari més que prometedor. D’aleshores ençà, no he deixat de seguir-lo, i, sovint, de comentar-ne la producció als mitjans: El laberint de les girafes (Proa, 1999), Homes sols (Proa, 2001), La casa de gel (Bromera, 2009) o La malaltia del cor (Univers, 2022) són alguns dels seus llibres més destacats, novel·les vigoroses. Pons excel·leix en el que se’n podria dir novel·la d’aventures moral: les seves històries resulten sempre llegidores, però el rerefons sol burxar-nos, si no acusar-nos i tot. Com si fos un nebot de Baltasar Porcel o de Jesús Moncada. Té ofici, coses a dir. Per això no m’he explicat mai que gaudeixi de tan poc ressò. Que sigui, en el panorama literari del país, un autor gairebé invisible. El 2016 es va estrenar com a poeta amb un llibre meritori: L’illa dels arbres vençuts (AdiA). Els seus títo