13/10/2000 
Noticias
Un fill disposat a acabar amb la vida de la seva mare
"Un fill és com el mar. Lluu davant les cases, i una veu en els seus ulls el matí, el migdia, el capvespre tèrbol i la nit, calenta, violeta i encristal·lada com un vas de vi". Així comença l'emotiu i delicat monòleg que la mare d'Andreu Crous, protagonista d'Haceldama, recita al cronista que recull la seva humil i dissortada vida un cop ja ha mort a conseqüència de l'atemptat ferroviari que ha perpetrat el seu fill. És un dels episodis més impressionants i també dels més controvertits de la segona novel·la de Blai Bonet (Santanyí,1926 - Cala Figuera, 1997), publicada a Aymà el 1959 i ara reeditada, dues dècades després de la versió d'Ensiola (2005), per Club Editor restablint el text original, sense passar per la censura, sobretot editorial, dels correctors de l'època.
Marc Ribas obre una segona xarcuteria: “Soc punki, i no hi tinc pernil ibèric”
Al cap de pocs mesos de l’obertura de Pamb (c. València 203), la xarcuteria-entrepaneria que Marc Ribas va obrir a finals de l’any passat amb el seu soci Franxa Tomàs, el cuiner ja anuncia la segona, de dimensions més grans, que estarà situada al carrer de Verdi de Barcelona, prop dels coneguts cinemes del mateix nom. “A l’establiment de Gràcia hi haurà la possibilitat d’asseure-s’hi en taules, perquè té una capacitat per a cinquanta persones”, comenta Marc Ribas al Pamb del carrer de València, on ha posat a prova amb èxit la idea que tenia al cap: oferir entrepans de qualitat de pa sucat de veritat amb tomàquet i embotits artesans per menjar-los per esmorzar, per dinar i per sopar com a oferta de menjar ràpid.
"Felip V va treure les cadires de l'Ajuntament perquè tenia una obsessió malaltissa de venjança"
Després de quaranta mil bombes i bales, cap habitatge de Barcelona va quedar indemne. Aquella Barcelona en ruïnes i silenciosa que va continuar resistint és la que descriu, amb la precisió que el caracteritza, Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951), a Després (Símbol Editors). A través dels ulls d'un notari, l'historiador, arquitecte i novel·lista es passeja pels carrers, entra a les cases i remena inventaris per parlar sobre què va passar després de l'Onze de Setembre del 1714. Sense les investigacions de l'historiador, que ha bastit una àmplia obra per reinterpretar la vida social, econòmica i cultural de la capital i el país als segles XVI, XVII i XVIII, segurament no s'hauria salvat el jaciment del Born. Garcia Espuche explica que no pot deixar d'escriure, i continua capbussant-se amb passió en el passat de la ciutat. Per primera vegada firma el llibre juntament amb la seva dona, la historiadora de l'art Núria Rivero, que va morir el 2024.
Com afecta dormir poc durant la criança?
Criar un fill sovint es considera una de les tasques més importants en el desenvolupament social. La criança de nens petits i conviure amb adolescents pot ser una font d'estrès. Situacions com una llar caòtica o un nen exigent, juntament amb factors més profunds com ser mare o pare solter o tenir pocs recursos econòmics, poden portar les famílies a experimentar demandes que excedeixen els seus recursos.
Per què Bellaterra vol marxar a Sant Cugat?
Fa 50 anys que en Ricard, nascut a Sant Cugat del Vallès, viu a Bellaterra. Amb 27 anys s'hi va comprar un terreny i s'hi va construir una casa, com molts dels veïns d'aquesta localitat adscrita a Cerdanyola del Vallès i que va néixer als anys 30 del segle passat, quan famílies benestants de Barcelona i Sant Cugat s'hi van fer torres d'estiueig. Els fills d'aquelles famílies s'hi van quedar, i als anys 70 van arribar nous veïns que, com en Ricard, hi van començar a fer vida i hi van veure néixer la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat algun intent de constituir-se com a municipi independent, es va acabar imposant una tercera via: el 2009 els veïns van aconseguir que se'ls reconegués com una entitat municipal descentralitzada (EMD), amb un govern propi. Amb tot, aquest estatus no va ser suficient per pacificar Bellaterra, que el 2015 va celebrar un referèndum d'independència on el 'sí' va guanyar amb el 94% dels suports. La pretensió va naufragar quan el Parlament va vetar la secessió. Davan