Noticias
Els ucraïnesos temen una pau descafeïnada: "Per a què ha servit tot aquest patiment?"
Aquesta setmana, la ciutat ucraïnesa de Sumi ha viscut un dels pitjors atacs d'aquest any. A només vint-i-cinc quilòmetres de Rússia i disset del front, els russos van llançar drons kamikazes en ple matí, que van impactar al centre i van deixar desenes de ferits. Els atacs es van concentrar en edificis administratius i residencials durant gairebé quatre hores. Les escenes van ser gent corrent cap als refugis, atacs de pànic i finestres desballestades. Com les de les cafeteries, espais que s'han convertit en una mena de temples molt concorreguts pels ucraïnesos aquests últims quatre d'anys de guerra, on beure un bon cafè és una pràctica gairebé religiosa.
Indra podrà aprovar la integració d'Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió
El consell d'administració d'Indra podrà decidir la integració de la companyia de defensa Escribano sense el vistiplau de la comissió de supervisió ad hoc que ha de vetllar per no incórrer en conflicte d'interessos, ja que el president de l'empresa tecnològica és Ángel Escribano, alhora accionista d'Escribano Mechanical & Engineering (EM&E). A més, EM&E és accionista d'Indra. Si s'arribés a aquesta operació, l'hauria de comandar el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, i els Escribano haurien de quedar al marge de les decisions. Una integració que, en qualsevol cas, hauria d'aprovar la junta d'accionistes d'Indra.
Els dèficits i superàvits de Trump
Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".
La supergala del 'Polònia'
En Piti Español, un dels millors guionistes que tenim al país, té una teoria que solia explicar a les seves classes a la universitat. Deia que si l’endemà de l’emissió d’un programa la gent comentava tres moments bons és que havia sigut un èxit. La tesi encaixa amb la gala del Polònia que TV3 va emetre dijous a la nit per commemorar els seus vint anys. Més enllà d’unes xifres d’audiència rècord que confirmen el vincle afectiu entre el programa i els espectadors, la gala va tenir moments magistrals. Per exemple, la conversa de Queco Novell amb quatre dels seus alter ego polítics: Maragall, Illa, Puigdemont i Rajoy. La combinació entre realitat i ficció, actor i personatges, era una filigrana que connectava amb el joc simbòlic de la teatralitat i la sàtira. Representava molt bé el joc de miralls entre la televisió i la política, i era una manera de reconèixer la feina de Novell, convertit en l’home de les mil cares.
Carmen Consoli: "El sicilià és una llengua de protesta"
El Festival Barnasants programa aquest diumenge 22 de febrer a la sala Paral·lel 62 (21 h) un concert especial de l'artista italiana Carmen Consoli i l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC). La proposta reuneix sobre un mateix escenari dues forces expressives de trajectòries diferents, però complementàries. Juntes interpretaran, per primera vegada, material del disc Amuri luci (Narciso Records, 2025) de l'artista siciliana, que indaga amb intensitat les seves arrels culturals i lingüístiques unint tradició i modernitat. "He volgut anar a les arrels. Lingüísticament, del grec antic i el llatí al sicilià. I literàriament el disc recorre també tota la història de l'illa, passant pels àrabs", explica Consoli, que, a més de versos propis, en canta de poetes llatins com Ovidi, sicilians com de Nina de Messina i Ignazio Buttitta –"un dels grans poetes del segle XX"–, i s'inspira en d'altres com l'arabosicilià del segle XII Ibn Hamdís, tal com ha recordat aquest divendres en roda d
23/05/1998 