16/08/1993 
Noticias
Un 'Call me by your name' escrit en minúscula
“Una pel·lícula de Laurent Cantet dirigida per Robin Campillo”. Els títols de crèdit anuncien la naturalesa única d’Enzo. L’ànima del projecte està en Cantet, que en saber que tenia càncer va voler treballar amb el seu coguionista, muntador i amic Campillo per assegurar que el film arribaria a bon port. El guanyador de la Palma d’Or per La classe va morir durant la preproducció, i el fet que Campillo hagi volgut mantenir la seva autoria en segon pla ens revela que aquesta és una pel·lícula que el director de 120 pulsacions per minut hauria preferit no fer.
Maryam El Hamidi: "Et veuen molt integrada, però al final t’acaben preguntant si la teva mare porta el vel i si menges porc"
Quan tenia 6 anys, la mestra Maryam El Hamidi (Tànger, 1994) va viure en primera persona el tràngol pel qual han passat més recentment els seus alumnes. Amb la mare i la germana van venir a viure a Castelló d’Empúries per reagrupar-se amb el pare l’any 2000. "A les escoles on he treballat em veuen com un mirall. Sobretot les dones, hi veuen un model. Potser no he passat per les mateixes circumstàncies que elles, però sé les seves necessitats. Els dono confiança i motivació. Si el camí és llarg, jo el faig més curt", assegura El Hamidi.
Els secrets dels reflexos felins de Joan Garcia
¿Què feia Joan Garcia subjectant amb una mà una corda de Brock que anava des del seu nas, al centre de la seva mirada, fins a un dels membres del cos tècnic del Barça mentre aquest li llançava pilotes de tenis? L'exercici, gravat en vídeo pels mitjans de comunicació del club i que es va viralitzar en la prèvia de la tornada dels quarts de la Champions al Metropolitano, pot ser sorprenent per als aficionats, però es tracta d'una pràctica cada cop més habitual en la preparació dels porters d'alt rendiment. Aquest tipus d'exercicis formen part de l'entrenament neurovisual i s'han convertit –al Barça ja fa diverses temporades que es practiquen– en una part essencial de la rutina dels porters.
Els primers dies de la regularització: "Els voluntaris paguen les fotocòpies i porten l'escàner de casa"
El balanç de la primera setmana de la regularització dels 150.000 migrants que viuen i en molts casos treballen a Catalunya es resumeix en les cues de 12 hores a les portes d'ajuntaments i entitats socials per tenir l'informe de vulnerabilitat i en les conseqüències d'haver hagut d'improvisar a última hora per adaptar-se a la lletra definitiva de la instrucció aprovada. "Diuen que no necessitem l'informe de vulnerabilitat o el padró, però conec gent que llavors no els hi agafen la sol·licitud", afirma Elida Rojas, boliviana amb dos fills a càrrec.
El PSC es queda sense alcaldes a Ripoll
El PSC ha tingut dos alcaldes a Ripoll des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Pere Jordi Piella va ser el primer batlle després del franquisme i va ostentar el càrrec del 1979 al 1993. Jaume Camps li va agafar el relleu el 1993 fins al 1995. Cap dels dos, però, milita ara al PSC. El primer va marxar el 2017, però no pel Procés, sinó en desacord amb la decisió del PSOE d'abstenir-se per permetre que Mariano Rajoy fos investit president el 2016. El segon s'ha donat de baixa ara després de la sortida forçada dels dos regidors socialistes que també es van abstenir, però en aquest cas perquè l'alcaldessa, Sílvia Orriols, pogués aprovar els pressupostos i no haver de reviure una qüestió de confiança abocada al fracàs.