19/07/1987 
Noticias
La jutgessa autoritza el desnonament de les 400 persones que viuen al B9 de Badalona
Finalment, la jutgessa ha donat llum verda al desnonament del B9, l'antic institut abandonat de Badalona on viuen més de 400 persones, la majoria migrants en situació irregular sense alternativa on anar. L'Ajuntament liderat pel popular Xavier García Albiol ha reiterat en nombroses ocasions la seva voluntat de fer-los fora tan aviat com es pugui i que només reallotjarà aquells que ja estiguin sota el radar dels serveis socials, que són una minoria. Ara, d'acord amb la interlocutòria del jutjat contenciós administratiu número 11 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA, el consistori té un període de quinze dies per fer-los fora del recinte. La defensa de les persones que viuen al B9 ja ha avançat que presentarà un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per provar de frenar el llançament.
Junts posa d'acord el PP i el PSOE amb la multireincidència
En el clima de polarització màxima que es viu a Madrid, resulta realment sorprenent l'acord que s'ha produït al voltant del projecte de llei de Junts per lluitar contra la multireincidència. El text estava bloquejat des de feia un any, però aquest dijous ha reviscolat després que l'informe de la ponència de la llei hagi rebut el suport del PSOE, el PNB i, atenció, el PP i Vox. El moviment resulta desconcertant, perquè la iniciativa de Junts ha produït un consens inèdit en la política espanyola i ha desplaçat l'eix de gravetat del PSOE cap a la dreta, ja que els socialistes han renunciat als seus socis habituals d'esquerres.
Salut vol multar les agressions a professionals sanitaris: se'n compten cinc cada dia
La violència contra els professionals sanitaris és un problema real, amb conseqüències greus, tant per al personal com per a la qualitat del sistema sanitari, avisa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A Catalunya, durant el 2024, es van produir almenys 2.000 situacions violentes contra metges, infermeres, administratius i altres col·lectius del sector, segons ha informat aquest dijous el departament de Salut. Són les primeres dades oficials de violència contra sanitaris, ja que fins al moment els registres encara són incomplets –no tots els centres de titularitat pública o privada reporten els casos– i no existeix un mecanisme per sancionar econòmicament els agressors. Ara la conselleria vol resoldre aquestes llacunes: addueix que les dades evidencien que la situació ha augmentat en els últims anys i afecta especialment (76% dels casos) els centres d'atenció primària (CAP), les consultes externes i els taulells d'informació, les portes d'entrada al sistema.
Camps presenta candidatura per ser el candidat del PP a la Generalitat Valenciana
L'expresident valencià Francisco Camps ha fet un pas més en el pols intern al PP i aquest dijous ha anunciat la seva candidatura al partit per presidir la Generalitat Valenciana, fins i tot amb un "programa de govern". En unes declaracions als mitjans, ha dit amb claredat que no només vol presentar-se al congrés autonòmic per presidir el PP valencià, sinó que vol presidir la Generalitat, essent el relleu de l'actual president, Juanfran Pérez Llorca. "M'ho posaran fàcil? No. Intentaran que això no succeeixi? Sí. Però ho intentaré", ha afirmat amb contundència. Un escenari que topa de ple amb la voluntat de la direcció estatal d'Alberto Núñez Feijóo –que sempre ha apostat per l'alcaldessa de València, María José Catalá–, amb el mateix Llorca –i la possible voluntat de continuar–, a més del president de la Diputació de València, Vicent Mompó –que ha estat defensat pels dirigents provincials dels populars valencians. "Avui, després de tot el procés ja culminat, ho dic ja obertame
L'extrema dreta mou fitxa a Manresa: Sergi Perramon presenta el seu nou partit
Avenç Nacionalista. Aquest és el nom del nou partit que el regidor del Grup Nacionalista Sergi Perramon ha presentat aquesta tarda al Cafè-teatre El Voilà de cara a les pròximes eleccions municipals. L'edil, que es va desvincular del Front Nacional de Catalunya (FNC) un any després dels comicis, assegura que vol crear una plataforma de "centredreta" per ser la primera força o com a mínim poder formar govern. Defugint de sigles i sense la marca de cap partit, Perramon vol acordar una gran coalició amb Aliança Catalana, Junts o Impulsem, però que no impliqui en cap cas una absorció.