23/01/1987 
Noticias
Alba Segarra: “Sense els meus pares no em puc comprar un pis a Barcelona”
La còmica Alba Segarra (1992) ha crescut a La Fuliola en una família de pagesos: “A l’estiu, amb catorze anys, ja collia fruita al camp”. “Si volia sortir de festa em deien que era equivalent a una tarda de tirar un producte químic. Jo vaig veure molt de pressa que el tros era una cosa terrorífica”, explica en declaracions a l’Empreses.
El telenotícies ens explica quin temps fa a l'Alguer
Des de fa poques setmanes, la informació del temps a TV3 inclou la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya avui italiana, en altres èpoques sota el domini de la Corona d’Aragó. Un 22,4% de la població hi parla català, restes de la presència dels nostres avantpassats: aquesta deu ser la raó per la qual la televisió catalana ens informa de l’estat del temps en aquell indret. La iniciativa és digna de lloança, perquè assabenta els televidents de l’expansió dels catalans a la Mediterrània, un fet que es va produir, mirant-ho a l’engròs, des de la minyonia de Jaume I (1225) i el regnat de Pere el Cerimoniós fins a la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona, el 1344.
Per què el Suprem no fa pública la sentència contra el fiscal general?
Fa quinze dies que el Tribunal Suprem va informar que inhabilitava el fiscal general de l'Estat. Va comunicar la decisió, però el text complet de la sentència –amb els motius de la condemna– quedava per a més endavant. La urgència amb què es va fer la deliberació dels jutges, tot just una setmana després que acabés el judici, va ser una sorpresa per a tothom. D'aleshores ençà, cada matí plana l'interrogant sobre si serà el dia que coneixerem la sentència. Però encara no arriba. I això ha incitat múltiples lectures: fonts del Suprem consultades per l'ARA sostenen que la tardança "no és extraordinària ni estranya", mentre que la Unió Progressista de Fiscals expressa una "profunda preocupació" i denuncia un "maltractament institucional". Sigui com sigui, la realitat és que Álvaro García Ortiz va renunciar al càrrec i el govern espanyol va iniciar el procés de substitució, cosa que culminarà en els pròxims dies amb el nomenament formal de la seva substituta. Teresa Peramato, de fet,
"M'hauria d'haver operat abans; quan el metge em va obrir, va flipar"
Va començar a estudiar economia, però no li va agradar. Ara, amb 29 anys acabats de fer, Marc Roca (Vilafranca del Penedès, 1996) encara no té un pla B alternatiu al futbol. Però prefereix no pensar-hi perquè vol escurar al màxim els beneficis de la pràctica professional ara que el dolor físic per fi ha desaparegut de la seva rutina. Després de quatre anys molt durs per culpa d'una lesió al turmell esquerre, el mig centre català s'ha convertit en un dels pals de paller del Betis de Manuel Pellegrini, un dels grans animadors de la Lliga. Ha hagut de passar pel quiròfan i tornar a començar després de set mesos sense jugar. Aquest dissabte (18.30 h, Movistar LaLiga) intentarà neutralitzar el Barça de Hansi Flick. I esclar, com a bon periquito de bressol, estarà encara més motivat.
Miquel Ferreres: "Si la vinyeta ha de ser una fotocòpia dibuixada del que explica l’editorial, no anem bé"
El dibuixant Miquel Ferreres (Barcelona, 1950) celebra enguany cinquanta anys d’ofici. Després del seu pas pel Correo Catalán, La Vanguardia i El Periódico, va arribar a l’ARA, on publica una vinyeta diària des del 2018. El seu amic Toni Batllori va dir-li un dia que l’ofici que havien triat era un “xollo”. Ferreres assegura que, si ho és, no és pels horaris ni pel sou ni per la quantitat de treball, sinó per la sort de dedicar-se a una feina que li agrada i que, si tornés a néixer, tornaria a fer.