18/12/1986 
Noticias
Cues interminables per aconseguir un Labubu a Barcelona
"És com tornar a ser petit amb els cromos, però ara això és el jackpot de les joguines per a grans", reconeix el Pau amb dues capses de cartró d'uns 10 centímetres a les mans. Ell i el seu amic Marc són només dues de les més de 2.600 persones que aquest dissabte han inundat el Portal de l'Àngel de Barcelona per ser dels primers a aconseguir una figura de Pop Mart. La marca xinesa s'ha fet famosa arreu del món per vendre figuretes sorpresa per a col·leccionistes i ara ha aterrat en ple centre de Barcelona amb els Labubus –uns ninots de peluix que es pengen a la motxilla– com a principal reclam. Un reclam que ha aconseguit crear cues de més de tres hores que s'enfilaven fins a plaça Catalunya.
"Hem de posar fre a la competència deslleial i el dúmping fiscal de Madrid"
El president de la Generalitat, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), rep l’ARA a la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just Desvern tot just després d’arribar de la Xina i abans de marxar de vacances. De fet, una part d'aquestes vacances les passarà amb el president espanyol, Pedro Sánchez.
La cínica paradoxa del president reclòs
Un gènere periodístic cosí germà de les profecies autocomplertes que són –o volen ser– la majoria de sondejos són les peces que culpabilitzen un polític d’alguna cosa generada en realitat pel mateix soroll mediàtic del mitjà denunciant. Mirem, per exemple, aquest titular de portada de La Razón: “Sánchez extrema la seva protecció: 40 agents i un cordó de 400 metres”. L’article vol dibuixar el president espanyol com algú aïllat que necessita traçar una barrera entre ell i el poble. Esclar, el diari atempta contra el principal valor del socialista, que és la seva capacitat de seducció fins i tot quan duu fang a les sabates, per a desesperació d’un Feijóo que genera el mateix entusiasme que un peix bullit sense sal. “Sánchez realment ha suportat en nombroses ocasions la ira de bona part dels espanyols. Per això la Moncloa va decidir que ja no era bona idea seguir vestint el president amb les qualitats humanes que fan caure bé una persona”, diu la crònica, en un dels seus pass
Les tècniques dels lladres per obrir-te el pany en un minut
Un serraller explica que en més d'una ocasió ha posat els panys, les portes i altres mecanismes de seguretat a cases de jugadors del Barça. I que sempre tenen una obsessió: posar els sistemes més segurs. Evidentment, parla de grans mansions i grans inversions a protegir, però destaca que, normalment, es gasten entre un 3 i un 5% del pressupost de la casa en sistemes de seguretat. És a dir, de cada milió, 50.000 euros es destinen a protegir la propietat. Segons el mateix serraller, això divergeix molt de la inversió que fa la gent amb salaris més comuns. Per cada euro que es gasten en una casa, o en un pis, baixa exponencialment el percentatge destinat a la seguretat.
L'os del penis: el tresor que l'evolució ens va negar
La immensa majoria de mamífers tenen un os al penis, anomenat bàcul. No cal entrar en detalls sobre els avantatges de tenir aquesta assistència òssia. Però fa 2 milions d'anys, els humans vam perdre una seqüència d'ADN que precisament codificava l'existència d'aquest os. Per què, eh? Quina nosa feia, senyor Darwin?