02/09/1980 
Noticias
L'obra mestra desconeguda: per què heu de córrer a llegir Max Blecher
M’he permès fer servir el títol de la nouvelle d'Honoré de Balzac per encapçalar el meu article sobre la del romanès jueu Max Blecher (1909-1938) perquè, a mesura que l’anava llegint –admirat–, se m’imposava la impressió de trobar-me davant una obra mestra d’un autor –em cal reconèixer-ho– de qui, fins fa ben poc, no en sabia res. Com explica D. Sam Abrams al pròleg, aquest del 1936 és el primer títol d’una trilogia que van completar Cors cicatritzats (1937) i Cau il·luminat. Diari de sanatori, obra que l’autor va acabar abans de morir, però que no es va publicar fins al 1971. Els vers amants de la literatura no s’haurien de perdre aquesta joia amb majúscules!
"Si el professor és bo aprendrem amb tauleta o sense": comença el curs del setge al mòbil
El curs comença amb una novetat llargament reivindicada en els últims anys per gran part de les famílies:: la prohibició total dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l’educació obligatòria, fins i tot quan es vulguin utilitzar amb finalitats pedagògiques. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, a finals del curs passat. A més, també es preveu limitar progressivament l’ús de les tauletes digitals en l’etapa d’educació infantil (de tres a cinc anys), tot i que es garantirà una “disponibilitat suficient” d’aquests dispositius per a usos puntuals en les altres etapes educatives. Niubó també va anunciar una “restricció progressiva” de l’ús de les pissarres digitals a les aules d’infantil, mentre que aquestes es mantindrien en les etapes superiors. Un setge que, això sí, no s’aplicaria als ordinadors portàtils que es donen als alumnes de l’ESO. Però com ho veu la comunitat educativa?
Peter Sellers, cent anys d’un gegant amb el cor feble
Algú al món sencer es pot imaginar l’inspector Clouseau no sent interpretat per Peter Sellers? Costa, oi? No sé si hi deu haver al llarg de la història del cinema una identificació més pètria, més orgànica, més catedralícia, entre un actor i un personatge. Doncs la història podria ser ben bé una altra. Sellers va ser Clouseau gràcies al fet que Peter Ustinov —llavors una estrella acabada de guardonar amb l’Oscar per Espàrtac— va abandonar el projecte pel qual ja havia estat contractat. El motiu? Li va semblar fatal que Ava Gardner no interpretés finalment la seva esposa a la ficció. Era la reacció dels productors del film a les múltiples i inassumibles exigències que l’actriu havia volgut imposar i que van portar a contractar l’actriu Capucine al seu lloc. Aquest sidral va obrir les portes de l’actor britànic, tot un risc comercial, sens dubte. Sellers acabava d'aterrar al cinema nord-americà i el públic l’identificava amb el seu paper més recent, el depravat Clare Quilty d
ERC presenta en solitari una llei perquè Catalunya (i la resta d'autonomies) puguin recaptar l'IRPF
Esquerra volia presentar el passat mes de juliol una proposició de llei al Congrés que donés empara legal a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè pogués recaptar l'IRPF. Un pas imprescindible per avançar en el compliment de l'acord d'investidura sobre el nou finançament singular. Ara bé, les converses amb els socialistes es van encallar i els republicans van decidir guardar la proposta en un calaix a l'espera que les posicions s'apropessin. Un mes després, tot continua allà on era, però el partit d'Oriol Junqueras ha decidit moure fitxa i presentar la seva proposta en solitari. Una mesura de pressió, però també un gest que evidencia que el diàleg amb el PSOE no va pel camí que voldria Esquerra. La proposta, segons fonts consultades, inclou la modificació de tres lleis estatals, entre les quals hi ha la Lofca (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes), per tal que Catalunya ampliï les seves competències en recaptació i inclogui l'IRPF. Però no només Catalunya, si
Un mercat de directius digne de la premsa rosa
L'inici de curs ha estat convuls al mercat de fitxatges de directius, eclipsat principalment per una notícia digne de la premsa rosa: la multinacional suïssa Nestlé va descobrir que el seu conseller delegat, Laurent Freixe, mantenia una relació sentimental amb una subordinada directa a qui, presumptament, ha atorgat privilegis dins de l'estructura corporativa, i el resultat ha estat un acomiadament fulminant.