11/08/1979 
Noticias
Quan Hansi Flick entra en campanya
En clau blaugrana, és l'home del 2025. Hansi Flick ha aconseguit aixecar l’ànim del barcelonisme creant un equip que engresca, guanya i agrada. I ho fa amb molts jugadors de la casa. Aquest 2025 ha guanyat tres títols, va quedar-se a un pas de tornar a una final de la Lliga de Campions i ha demostrat tenir les habilitats per navegar en les sempre complicades aigües del barcelonisme, on més d’un s’hi ha ofegat.
Enric González: "Abans a les redaccions si bevies aigua s'amagava"
Un bon corresponsal és un pigall per als lectors de diaris. Enric González (Barcelona, 1959) ho ha estat durant dècades des de Londres, Nova York, Roma, París, Jerusalem i Buenos Aires. Periodista en capçaleres com El Correo Catalán, Hoja del Lunes, El Periódico de Catalunya, El País, El Mundo, Jot Down i l'ARA, i en contextos tan decisius com el genocidi de Ruanda i la Guerra del Golf, González ha après a explicar el món observant, escoltant, llegint i, sovint, bevent.
"Quan un infant menja un croissant o una xocolatina, deixa de menjar fruita o aliments frescos"
Aitor Sánchez García (Albacete, 1988) és dietista, nutricionista i divulgador científic. Format a les universitats d’Alacant i Granada, combina la recerca acadèmica amb una intensa tasca divulgativa a través de conferències, llibres i, sobretot, les xarxes socials, on acumula més de 300.000 seguidors a Instagram. A internet, difon continguts sobre dietes i alimentació, sense les receptes màgiques i miraculoses d'altres perfils de dubtosa base científica, però amb un missatge clar i concís que dona solucions factibles als problemes del dia a dia. Codirector del Centre de Nutrició Aleris de València, Sánchez García acaba de publicar el seu últim llibre, ¿Qué pasa con la nutrición? (Paidós), en què posa llum a l'allau de noves tendències, recomanacions i opinions sobre alimentació que, lluny de facilitar la vida de la població, generen cada vegada més confusió i desinformació.
El llegat perdut d'un tòtem de la fotografia catalana: on és l'arxiu de Ramon Dimas?
El fotògraf Ramon Dimas (Pont d’Armentera, 1919 - Santes Creus, 1965) va morir prematurament als 46 anys. Aleshores ja era un dels fotògrafs més importants del país. "Ramon Dimas constitueix, amb Francesc Català-Roca i Eugeni Forcano, el trio de fotògrafs més destacat dels anys cinquanta", va dir d'ell el periodista Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007), que també va ser comissari d'una exposició de Dimas que es va poder veure al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Dimas va ser un dels grans fotògrafs esportius de l'Estat, amb una trajectòria que passa pel Mundo Deportivo i, més endavant, Vida Deportiva, el setmanari esportiu d'Ediciones Destino. També era conegut pels reportatges que va fer per a la revista Destino i per les fotografies de les guies turístiques de la mateixa editorial, entre les quals hi ha la Guia de Catalunya de Josep Pla.
El miratge d'Extremadura: una excepció d'unitat en la batalla dins l'esquerra del PSOE
La unitat a l'esquerra del PSOE que va aconseguir Irene de Miguel a Extremadura va pel camí de convertir-se en un miratge. Unides per Extremadura és la coalició que va sumar Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda sota el mateix paraigua –Sumar no es va presentar i hi va donar suport–. I és també la suma que va permetre injectar optimisme a un espai que no passa pel seu millor moment arran de la trencadissa entre Sumar i Podem, i en un moment en què la demoscòpia li pronostica una davallada a escala estatal. Per això, els resultats d'Extremadura, en què Irene de Miguel va fer créixer tres escons la coalició unitària, són un petit oasi que, ara per ara, es fa difícil de replicar en altres territoris que tenen eleccions autonòmiques a la vista, com ara Andalusia, però també a tot l'Estat, on la unitat que Yolanda Díaz va teixir per les eleccions del 2023 està debilitada: Podem va trencar amb Sumar, i Esquerra Unida s'allunya cada vegada més de Díaz.