18/06/1975 
Noticias
A la recerca d'una nova generació de lectors per a Jesús Moncada
Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Barcelona, 2005) va ser un dels escriptors més importants de la literatura europea de mitjans del segle XX. Ho demostren les disset traduccions (a l’alemany, l’anglès, l’aragonès, el castellà, el danès, l’eslovè, el francès, el gallec, l’hongarès, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el serbi i el vietnamita) dels seus llibres "en un moment en què anaves a veure un editor per parlar de literatura catalana i et mirava com si fossis un desgraciat", diu l'editora Maria Bohigas, alma mater de Club Editor. La mort sobtada de l'escriptor quan tenia 63 anys va truncar la seva obra i va canviar-ne també la recepció.
Un terror sense fi
Abu Salim, periodista de Gaza, va explicar a Cristina Mas, periodista de l’ARA i autora el llibre Palestina des de dins (Ara Llibres), que un dia en tornar a casa es va trobar la seva dona i la seva germana discutint sobre quins llibres de la biblioteca cremarien per poder cuinar alguna cosa: "No es posaven d’acord perquè per a l’una o per a l’altra tots eren importants". En l’obra hi ha infinitud de passatges molt més durs i colpidors, des de tortures indicibles fins a assassinats a sang freda de menors d’edat per part de franctiradors, però per defecte professional aquest moment del llibre m’ha quedat gravat. Crec que a casa ens passaria igual. Com les dones de la família Salim, els llibres són l’últim objecte físic del qual, en una situació límit, em voldria desfer.
"Hem d'enfortir la societat civil per al dia que arribin al poder els aprenents de dictador"
Arribo al Centre d’Estudis Europeus del St. Anthony’s College, a la Universitat d’Oxford, i m’hi rep l’historiador Timothy Garton Ash. Ara fa exactament un any ens vam trobar a la capital d’Ucraïna en una missió solidària d’escriptors i avui em rep sota un gran cartell del sindicat polonès Solidarność. Aquella trobada europea de Kíiv del maig de l’any passat va començar amb la presentació de la versió ucraïnesa del seu llibre Europa. Una història personal (en català a Ed. Arcàdia). Només rebre’m, m’explica que la setmana anterior ha estat una altra vegada amb els col·legues de Lviv i de Kíiv.
Els fons catalans només inverteixen un 19% en empreses locals de salut
La pandèmia va animar la inversió en el sector salut i es van aconseguir xifres mai vistes, però les empreses catalanes no aconsegueixen que els inversors locals apostin per elles. Els fons catalans van desemborsar 158 milions d'euros l'any 2024, però només van destinar un 19% dels quals a Catalunya, segons un informe elaborat per Catalonia.Health i EY. Això representa uns 30 milions d'euros. Una proporció que, a més, ha anat disminuint en els últims anys, enfront del 30% del 2023 i el 51% del 2022.
Confondre la vulgaritat amb ser modern
Dimarts, a La 1, La revuelta començava com és habitual. David Broncano apareixia a l’escenari i el públic l’esperonava amb crits i comentaris. El presentador, després de tocar el timbal, va riure per les aportacions dels més abrandats: “¡Alcohólico, me dice uno! Es que ya... el tipo de insulto...”. El programa, com sempre, sensible a les problemàtiques socials. L’equip feia broma sobre l’hora de la gravació. Van revelar que era un matí de dissabte, perquè era quan podia el seu convidat, el cantant Ed Sheeran. “¡Yo hace cinco horas estaba en mi casa haciéndome una paja!”, va apuntar Broncano. En la postproducció, però, van posar un xiulet a sobre per dissimular la grolleria. Amb el mateix mètode van tapar uns quants “puta” dels seus companys.