Noticias
Ramon Muntaner, català medieval immortal (1936)
De l’article de Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) a La Publicitat (10-IV-1936). Enguany s’escau el 760è aniversari del naixement del gran cronista medieval Ramon Muntaner (Peralada, 1265-Eivissa, 1336). L’historiador Soldevila el reivindicava en aquesta peça com una figura cabdal. Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), un periodista renovador de la premsa catalana, recordava en llibres dels anys 1976 i 1977 que des de ben jove tenia la crònica de Muntaner com un llibre de capçalera."El pitjor mal dels catalans és l'autoodi"
Al llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.La Fundació .cat es transforma en Accent Obert per ampliar la seva missió al món digital català
La Fundació .cat ha presentat aquest dilluns la seva transformació en Accent Obert, un canvi de marca que reflecteix l'ampliació dels seus objectius fundacionals per esdevenir una "infraestructura cívica de nova generació" al servei de l'ecosistema digital catalanoparlant.La Generalitat aposta per la competitivitat del comerç
Nova empenta econòmica per al comerç i l’artesania. El Departament d’Empresa i Treball ha anunciat una nova línia d’ajuts dotada amb 9,1 milions d’euros per a l’any 2025. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla de Competitivitat, Creixement i Innovació 2024-2028, una iniciativa estratègica que busca enfortir el comerç, l’artesania i la moda de Catalunya.Col·lapsats d’ego
L’edició de Col·lapse de dissabte a la nit es titulava La promesa, perquè era el dia que Àngel Llàcer presentava el programa tal com li havia promès Ricard Ustrell feia temps. Les estrelles es deixen la joguina. L’edició s’hauria pogut titular La impostura, perquè tothom semblava representar un paper. Llàcer ho va convertir en una festa a mida per portar els amics. La gràcia està en subratllar-ho, perquè l’espectacle exhibeixi la cosa personal. Fan el xou del col·leguisme i ensenyen la rebotiga emocional dels famosos. És allò del som importants, però humanitzem-nos, que a la gent li agrada. “Moltes gràcies per ser aquí”, va dir Llàcer a Carlos Latre. I se li va escapar el riure per haver de fer servir aquella formalitat amb algú de confiança. Llàcer té molt après el seu personatge televisiu i l’executa amb una eficàcia altiva. L’esperpent va arribar amb l’entrevista a un addicte al porno que no vam entendre què pintava allà al mig: un home a les fosques, encaputxat, am