07/08/1974 
Noticias
"Tampoc ens enganyem; l'aigua està freda": primer dia de platges plenes de gom a gom
No són ni les 12 del migdia i el termòmetre ja marca 25 graus en molts punts de la ciutat de Barcelona. "Sembla ben bé que sigui 15 d'agost", assegura una dona gran, asseguda a la terrassa d'un dels primers xiringuitos del passeig marítim de la Barceloneta. Diu això mentre observa la platja que, tot i que encara que som a finals de maig, és plena de gom a gom. Ara bé, la diferència amb un dia d'agost qualsevol és que avui la gran majoria dels que han volgut inaugurar el primer dia de platja de l'any són veïns de Barcelona, més que no pas turistes, que també jeuen a la sorra, alguns amb la pell rogenca, que revela com el d'avui no ha estat el seu primer dia d'arrebossar-se a les platges barcelonines.
Catalunya, centre logístic de la droga a Europa: es doblen els delictes en 15 anys
Tot comença quan algú se'n va de la llengua. La informació és que en una casa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, hi ha una tona d'haixix. "Ho has de deixar tot i anar-hi corrents", explica un comandament de la policia. Ja és de nit quan arriben a la urbanització, on regna el silenci. Els cotxes patrulla es reparteixen sigil·losament per la zona quan, de sobte, una furgoneta surt a tota velocitat. "Demano a dos agents que l'aturin", continua el responsable de l'operació. Però els traficants no van frenar i van envestir els agents. "Els narcos no tenen por", afegeix. Els policies van resultar ferits, però finalment els narcos van acabar detinguts. Portaven 800 quilograms d'haixix que protegien amb un subfusell i més de 100 cartutxos. A dins de la furgoneta, que havien robat als Països Baixos i havien dissimulat amb matrícules falses, hi havia inhibidors de freqüència, detectors de balises i visors nocturns. Feia poques hores que havien desembarcat la droga en una cala amagada del delta de l'Ebre i co
La lluita contra els càrtels de la droga que s'instal·len a Catalunya
Va aterrar a Catalunya des de Sèrbia per treballar en obres. I li va sorgir una font d’ingressos molt més fructífera. Entrar en el negoci de la droga. I els diners van començar a entrar en abundància. Ell i els seus compatriotes vivien en pisos de luxe a la zona del Poblenou de Barcelona. Duien un alt nivell de vida que els feia oblidar els riscos que corrien. Fins que l’estiu del 2024, després de dos anys d’investigació, la Policia Nacional va desarticular la xarxa que es dedicava a la producció i exportació de marihuana, amb quatre grans plantacions repartides pel país.
"Animo les empreses familiars catalanes a sortir a borsa"
Reig Jofre, farmacèutica catalana i familiar, va guanyar l'any passat 10,5 milions, un 11% més que l'any anterior, i va facturar 337 milions, un 7% més, amb un fort impuls exterior, ja que gairebé 60 de cada 100 euros es van generar a fora. Aquesta mateixa setmana ha inaugurat una ampliació que duplica la capacitat de producció de la seva filial sueca, Bioglan. I aquest 2025 ha complert la seva primera dècada a borsa, des de la integració amb l'antiga Natraceutical. El parquet , que els ha fet tenir avui uns 6.000 accionistes, ha estat una experiència positiva, segons el seu conseller delegat, Ignasi Biosca, representant de la tercera generació propietària de la companyia, que rep l'Empreses a la seva planta de Sant Joan Despí, on produeixen anestèsics d'alta precisió per al mercat japonès. El fet és que la borsa, afegeix, ha estat una via per reforçar l'aposta del grup per la innovació, sobretot la tecnològica, i també per impulsar el seu gir del medicament tradicional d'origen químic al bio
Un museu trencador sense estils ni cronologies on Demèter es troba amb Dalí
El Museu de l’Empordà, situat al peu de la rambla de Figueres, acaba de reobrir les portes després de quatre anys d’obres que han canviat totalment la seva imatge. En aquesta nova etapa, el museu presenta les peces de la seva col·lecció permanent amb una idea trencadora: ja no es mostren de la manera tradicional, agrupades per criteris d’ordre cronològic, autoria, estils o gèneres, sinó que la nova museografia proposa un viatge artístic realment sorprenent i apassionant, posant en una mateixa sala obres diverses amb un ventall de més de 4.500 anys d’història. Com el quadre Sant Narcís (1962), de Salvador Dalí, exposat juntament amb el Sant Atil·là (1690), de Vicente Berdusán, en un espai on també hi ha una possible Demèter grega d'Empúries del segle III o IV aC, un pantocràtor surrealista (1929) de Joan Massanet i un brau de bronze (1975) d'Emília Xargay.