13/06/1974 
Noticias
Per què la UE no crea una alternativa a l'OTAN?
Les amenaces de Donald Trump amb envair Groenlàndia i, per tant, amb atacar un altre soci de l'OTAN com és Dinamarca, suposarien la fi del sentit existencial del mateix organisme militar: la protecció mútua i la capacitat de dissuasió, tant internament com respecte a països tercers. En aquest context, incrementar l'autonomia militar de la Unió Europea respecte als Estats Units i buscar alternatives a la seguretat que ofereix el Pentàgon a través de l'Aliança Atlàntica torna a ser un dels principals debats en les institucions europees.
"Carinsa té molts nòvios però ens divertim amb el que fem"
Encomanen entusiasme, les germanes Vanesa i Dènia Martínez, presidenta i consellera delegada la primera, i vicepresidenta, la segona, de Carinsa, el negoci que van haver de gestionar després de la mort sobtada del seu pare a principis dels 2000, al qual han dedicat la fundació Institut Alberto Martínez. Una economista i l'altra enginyera tècnica de telecomunicacions, en tàndem, han portat la companyia –que desenvolupa, produeix i comercialitza fragàncies per a la indústria de la detergència, la cura de la llar i del cos i aromes per a l'alimentació humana i animal– fins a una facturació que l'any passat va ser de 66 milions d'euros, amb un increment del 10%, presència en 58 països i 200 treballadors
“Els clubs no volen la responsabilitat de tenir un nen diabètic”
Andrea Pereira (Barcelona, 1993) va formar part del Barça que va tocar per primer cop el cel a Europa. Un equip liderat per Lluís Cortés que, després de caure a Budapest davant el Lió (4-1), es va posar la granota de treball per alçar la primera Champions de la història del club. “Vam veure quin nivell havíem de tenir per ser les millors d’Europa i vam treballar per arribar-hi. En el nostre cap només hi teníem l'objectiu de ser el millor equip. Costés el que costés, sense excuses”, explica la jugadora en conversa amb el diari ARA.
No tens temps per fer exercici? Trobar-lo és més fàcil del que sembla
“És que no tinc temps! No dono l'abast!” són frases que ens repetim a nosaltres mateixos quan ens plantegem fer un canvi cap a un estil de vida més actiu. És ben cert, i no ho podem amagar, que el ritme que portem ens atrapa: família, feina, responsabilitats diverses i compromisos ens porten al límit del temps que tenim al llarg de la jornada, sumat al fet que cal descansar un mínim d’hores per mantenir-nos saludables. Però en els darrers anys, ens han inculcat de forma tan insistent que ens cal un mínim d’activitat física a la setmana que si no ho fem ens fa la sensació que hem fracassat. L'Organització Mundial de la Salut recomana de cent cinquanta a tres-cents minuts a la setmana d'exercici aeròbic al qual cal afegir exercicis de força, equilibri, estabilitat i mobilitat articular. Amb aquest article volem apropar un nou paradigma gràcies a una sèrie d’estudis recents que ens demostren que potser no cal tant de temps per arribar a estar en forma.
Fito & Fitipaldis contra el futbol modern al Palau Sant Jordi
Hi ha moltes raons per anar a un concert. Segurament, una de les que va moure més de 17.000 persones a omplir el Palau Sant Jordi divendres va ser poder explicar el que van experimentar amb la cançó Soldadito marinero. Va ser en el tram final del primer dels dos concerts de Fito & Fitipaldis a Barcelona. Fito Cabrales havia dit que sí, que entesos, que la cantarien plegats. I el públic va tirar pel dret i la va cantar de cap a peus, i amb una intensitat especial l'estrofa-tornada més trista de la història, aquella que constata que després d'un hivern dolent arribarà una primavera igualment dolenta. Soldadito marinero, crònica de la resignació d'un home que envelleix tot sol després de dos desenganys cruels –les dones no surten ben parades d'algunes cançons del músic basc–, es va publicar el 2003 i avui funciona més enllà de l'impacte generacional. Un dels aspectes més sorprenents del concert va ser la notable presència de públic molt jove, connectadíssim amb una proposta arrelada en un