12/04/1973 
Noticias
Cantàbria, el paradís verd a tocar de Barcelona
Viatjar ens emociona, ens dona vitalitat i ens obre la porta a nous mons. Descobrir indrets desconeguts és sinònim d’aventura, de moments compartits i de sensacions que trenquen amb la rutina quotidiana. Perquè viatjar és, sobretot, una manera de desconnectar, de canviar el ritme i de tornar amb energies renovades. Però, ¿cal anar fins a l’altra punta del món per trobar paisatges sorprenents i viure experiències memorables? Sovint, el paradís és molt més a prop del que ens imaginem.
El sacrifici artístic del pintor Fortuny (1938)
De l’article –traducció pròpia–del crític d’art Ricardo Gutiérrez Abascal, ‘Juan de la Encina’ (Bilbao, 1883 - Ciutat de Mèxic, 1963), publicat en plena guerra a La Vanguardia (11-VI-1938) i motivat pel centenari del naixement del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874). La setmana passada es va exposar a la galeria Lab-Art, de Barcelona, l’àlbum complet, fins ara inèdit, d’aquarel·les de Fortuny pintades probablement entre el 1870 i el 1874. El quadern va ser descobert fa poc pel galerista i historiador José de la Mano. L’autor d’aquesta peça, Gutiérrez Abascal, era a Barcelona el 1938 quan el govern de Mèxic el va convidar a donar classes allí, on va romandre exiliat des que els franquistes van guanyar la guerra espanyola.
Trump torna a jugar la carta de l'ultimàtum per intentar desencallar les converses amb l'Iran
El president estatunidenc, Donald Trump, ha dit aquest dimarts que dona "dos o tres dies" als iranians per arribar a un acord. A tot estirar, fins a "l'inici de la setmana que ve", ha explicat el republicà als periodistes mentre mostrava les obres del saló de ball de l'ala est de la Casa Blanca. Tot i que ahir dilluns va anunciar que suspenia un atac previst per a aquest dimarts davant del "progrés" de les negociacions, aquest mateix dimarts tornava a afirmar que potser cal tornar a bombardejar el país. "Potser hem de donar un altre cop a l'Iran, no n'estic segur", ha expressat, alhora que també ha tornat a insistir que els aiatol·làs estan "suplicant" tancar un acord.
El cas Andic i la imatge del dia
La detenció de Jonathan Andic, acusat de la mort del seu pare, va captar dimarts al matí l’atenció de les televisions, sobretot a partir del moment que arribava als jutjats de Martorell. Amb permís, esclar, de la notícia per la imputació de Zapatero: els mitjans espanyols n’anaven plens fent monogràfics molt exhaustius en directe, sense gaire temps per informar de res més. Sara Loscos, al Tot es mou, parlava de “la imatge del dia i més enllà”. Sens dubte, ho era. La van utilitzar tots els informatius, especificant que el detingut estava emmanillat i, en alguns casos, repetint l’escena en diverses ocasions. A Informativos Telecinco van reproduir fins a sis vegades el recorregut de l’acusat acompanyat pels mossos entrant i sortint dels jutjats. Especificaven que Andic estava “cabizbajo y esposado”, per emfasitzar la imatge. La instantània també servia per il·lustrar la notícia a les pantalles dels platós i referenciar la notícia. L’estatus social del detingut en aquest context era
Esther Vera, directora de l’ARA, Premi Nacional de Comunicació: "La veritat i l'honradesa en l'exercici del periodisme importen"
"No fem sermons, no fem propaganda, no fem activisme, no som l'oposició d'uns o altres. Som una organització independent dedicada a informar. Això ens obliga a explicar els fets tal com són, també quan incomoden", ha dit aquest vespre Esther Vera, directora de l'ARA, quan ha recollit el Premi Nacional de Comunicació de premsa. El jurat va atorgar el premi a Vera "per haver contribuït decisivament a consolidar el diari ARA com una de les capçaleres de referència del país". L'acte de lliurament dels guardons ha tingut lloc al Teatre Principal de Sabadell i ha estat conduït per Laura Fa i Lorena Vázquez, que han reivindicat que hi hagi més dones en posicions de poder i lideratge posant com a exemple el cas de Vera.