01/05/1969 
Noticias
Jungle Fever (1)
.
Qui va ser el Verdaguer valencià, i per què val la pena llegir-lo ara?
"Feia més de 100 anys que no es publicava cap llibre de Teodor Llorente a Catalunya", assegura Oriol Magrinyà, editor de Barcino, que ha trencat aquest llarg parèntesi gràcies a Antologia poètica, dotzè volum de la col·lecció Imprescindibles. Editat i prologat pel gran especialista contemporani en l'autor, Rafael Roca, el volum recorda el poeta i intel·lectual que va "liderar la branca valenciana de la Renaixença" a partir d'una generosa i representativa mostra de la seva obra, que inclou poemes tan emblemàtics com La barraca, Tempesta i Les tres cordes de l'arpa. Si el Principat va comptar amb un autor tan rellevant com Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) i les Illes Balears amb la influent presència de Marià Aguiló (Palma, 1825 - Barcelona, 1897), el País Valencià va tenir una figura tan rellevant com la de Teodor Llorente (València, 1836-1911): gràcies al seu Llibret de versos (1885) un bon nombre de valencians van aprendre a llegir en la seva llengua al llarg de gran part
Per què odien Lamine Yamal?
Un duel entre el Barça i el Reial Madrid, la gala de la Pilota d’Or o abandonar la convocatòria de la selecció espanyola i tornar a Barcelona a recuperar-se d’una pubàlgia. Tres esdeveniments, entre d’altres, que van convertir Lamine Yamal en la principal diana d’insults racistes a les xarxes socials: des de “mena” fins a “moro de merda”. Segons el darrer estudi de l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, l’estrella blaugrana és l’esportista que rep més insults pel seu color de pell o per les seves creences, entre altres motius vinculats al discurs d’odi. Lamine Yamal és el focus del 60% dels insults, més del doble que el madridista Vinícius (29%). En un grau més baix, també han estat a la diana els madridistes Mbappé i Brahim Díaz, el blaugrana Balde i Iñaki Williams, de l’Athletic Club.
El Japó trenca el seu tabú sobre les armes nuclears
El consens antinuclear que ha definit el Japó durant gairebé sis dècades ha començat a esberlar-se. Un alt càrrec del gabinet de la primera ministra, Sanae Takaichi, assessor en la definició de la política de seguretat nacional, va assegurar, en declaracions a diversos mitjans locals, que el país “hauria de posseir armes nuclears”. Una opinió personal que, tot i ser qualificada d’“irrealista” a curt termini, ha reobert un debat extremadament sensible en l’únic país del món que ha estat víctima d’atacs atòmics en temps de guerra.
Quan un nen ha de prendre antibiòtic i quan no és necessari?
Els medicaments antimicrobians, entre els quals es troben els antibiòtics, van marcar un abans i un després a la medicina moderna. Tot i això, aquest gran avenç està en perill atès que, cada any, més microorganismes aprenen a defensar-se dels tractaments, esdevenen més forts i resistents, i provoquen que els medicaments deixin de ser eficaços. Eneritz Velasco, metgessa adjunta del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinadora del programa d’optimització d’ús d’antimicrobians de l’hospital, apunta que entre els usos que més posen en escac la seva eficàcia hi ha “fer-los servir quan no són necessaris”, ja que els antibiòtics, continua, són medicaments que tracten infeccions causades per bacteris “i no són eficaços en les que són provocades per virus com poden ser la grip, el refredat o la covid”. Velasco insisteix que “tampoc són analgèsics”, per la qual cosa no treuen el dolor “ni serveixen per tractar la tos o per reduir la febre”.