03/03/1968 
Noticias
Trump contraataca davant les sancions a X i prohibeix a un excomissari europeu entrar als EUA
La regulació de les empreses tecnològiques i la seva capacitat d'influència política s'ha convertit en un nou front en el xoc entre els Estats Units de Donald Trump i Europa. L’administració de Donald Trump ha prohibit l’entrada als Estats Units a cinc ciutadans europeus, als quals ha acusat de “coaccionar” les xarxes socials perquè censurin veus nord-americanes, segons ha anunciat aquesta matinada el secretari d’Estat, Marco Rubio. Entre els sancionats hi ha l’excomissari europeu de Mercat Interior Thierry Breton (2019-2024), impulsor de regulacions per limitar la desinformació en plataformes com X, Meta i TikTok. També ha estat vetat l’activista britànic Imran Ahmed, director executiu del Center for Countering Digital Hate (CCDH), una organització dedicada a combatre l’odi i la desinformació a internet. La identitat dels altres tres sancionats no s’ha fet pública fins ara.
Moren dos policies i un civil en el segon atac bomba a Moscou en tres dies
Dos policies i un civil han mort aquesta matinada per culpa d'un atac bomba contra el vehicle d'una patrulla de trànsit a Moscou. És el segon atac d'aquestes característiques a la capital russa en els últims tres dies, després que dilluns morís un general de l'estat major rus per una explosió al seu cotxe.
Benvinguts a l'illa de Shakespeare
Ariel és el resultat de la col·lisió entre dos universos creatius: el del cineasta gallec Lois Patiño (Samsara) i el de l'argentí Matías Piñeiro (Hermia & Helena), que ja havien escrit i dirigit conjuntament el curtmetratge Sycorax, una mena de preqüela d'aquest film. A Ariel, finalment, Piñeiro només apareix com a coautor de la idea original, però es pot rastrejar la seva influència des de la mateixa sinopsi: una actriu (Agustina Muñoz, col·laboradora habitual del director argentí) arriba a una illa de les Açores per participar en una representació teatral de La tempestat, de Shakespeare. Allà es trobarà amb la misteriosa Ariel (Irene Escolar), que li explica que els illencs no són persones de carn i ossos sinó personatges d'obres shakespearianes repetint eternament el seu paper.
Per què, per Nadal, qui res no estrena res no val?
Quan arriba el 25 de desembre i ens engalanem per a l’àpat de Nadal, hi ha un costum que molts donem per fet: estrenar alguna peça de roba, sigui un vestit, una camisa o, en el gest més minimalista possible, uns calçotets o uns mitjons. Ho recorden dites catalanes tan eloqüents com “Per Nadal, qui res no estrena, res no val” o “Qui no estrena per Nadal, persona que tant se val”. Si pensem en la vivència actual de les festes, marcades per un consum desbocat que sovint ha esborrat qualsevol rastre de significat religiós, és fàcil interpretar aquesta pràctica com una expressió més del consumisme nadalenc. Tanmateix, el fet que aquestes dites del costumari oral català es documentin per escrit ja en el segle XIX suggereix una realitat molt diferent: la d’una norma social força més antiga, probablement arrelada a l’Antic Règim o, com a mínim, a una economia domèstica preindustrial.
De la DGAIA a la pesta porcina: li han passat factura les crisis a Salvador Illa?
Salvador Illa acabarà l'any amb la pesta porcina encara cuejant, però havent sortit gairebé indemne de la compareixença de dimecres al Parlament per explicar-ne la gestió. No és la primera crisi que ha hagut de gestionar el Govern en el gairebé any i mig que té, però fins ara els socialistes n'han sortit més o menys airosos. A Illa no li ha passat factura haver sobreviscut aquest primer any sense pressupostos i amb els del 2026 encara en l'aire, però tampoc algunes de les crisis que el Govern ha hagut d'afrontar i que encara arrossega, com el desgavell de Rodalies. Almenys, això és el que diu ara per ara la demoscòpia.