Noticias
  • Dos desapareguts, inundacions i tots els trens aturats: els efectes del temporal a Catalunya
    La tarda d'aiguats s'ha tancat amb dues persones desaparegudes, desenes de carrers inundats, baixos negats, rius desbordats i el servei de trens aturat durant més de tres hores a tot Catalunya. Aquestes han sigut les conseqüències directes de les tempestes que aquest dissabte a la tarda han escombrat Catalunya des del sud i en direcció nord-est. Ara mateix 18 dotacions terrestres dels Bombers, i també subaquàtiques, treballen per localitzar dues persones a Cubelles. El cos de seguretat creu que podrien haver estat arrossegades pel riu Foix, que s'ha desbordat a l'altura d'aquesta localitat. Els Bombers han explicat que l’avís no ha entrat a través del 112, sinó que una persona ha alertat directament el dispositiu de Bombers que hi havia al lloc.
  • "Els nostres polítics fan servir la gent com a arma de guerra": la divisió a Bòsnia s'enquista
    Només feia unes hores que les famílies musulmanes havien enterrat els seus morts en la cerimònia anual, quan una música va trencar el silenci de la nit de Srebrenica: "Aquest poble viurà [...] perquè Déu també és serbi; els cels són nostres". A través d'uns altaveus del costat de l'església sonava una cançó de l'ultranacionalista serbi Baja Mali Knindža. Les seves lletres sovint glorifiquen la identitat sèrbia i menyspreen obertament els altres pobles, especialment els croats i els bosnians musulmans. "Marxeu, turcs de Banja Luka. No toqueu la nostra República sèrbia. Recolliu les vostres coses i fugiu a Turquia. Alija [Izetbegovic, expresident de Bòsnia], ja no ets el líder. Ha vençut el poble ortodox", segueix la cançó.
  • Un Perejil amb molta salsa
    L’illot de Perejil, a sis quilòmetres de Ceuta i dos-cents metres de les costes del Marroc, és un tros de terra intranscendent. Els experts li atribueixen categoria de roca, perquè no té habitants ni s’hi desenvolupa activitat econòmica. En canvi, a unes quantes generacions el seu nom ens connecta amb una època i un context polític que activen la curiositat i la conyeta.
  • Pot assumir la Hisenda catalana l'IRPF el 2026?
    L’acord d’investidura Esquerra-PSC apuntava que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumiria de forma progressiva la recaptació de tots els impostos, començant per l’IRPF l’any 2026. I està previst que la comissió bilateral d'aquest dilluns Estat-Generalitat també especifiqui que la Hisenda catalana ha d’assumir de forma progressiva aquesta funció. Ara bé, a mig any d’arribar a l’horitzó temporal que van fixar socialistes i republicans, totes les fonts consultades indiquen que és impossible que en mig any l’ATC pugui assumir aquesta tasca. “Ara és inviable”, asseguren fonts que coneixen per dins l’ATC. En privat, tant dirigents del PSC com Esquerra també admeten la dificultat.
  • Una batalla pel finançament en dos fronts
    La batalla pel finançament oberta arran de l'acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa es juga en dos fronts paral·lels: el primer és el de la recaptació, i està centrat en aconseguir que l'Agència Tributària de Catalunya sigui la que gestioni tots els impostos, però començant pel més important, que és l'IRPF. I el segon front és el del repartiment dels recursos, sobre el qual s'ha establert que hi ha d'haver una quota de solidaritat, però amb el límit del criteri d'ordinalitat. A la Comissió Bilateral d'aquest dilluns el govern espanyol assumirà les bases de l'acord ERC-PSC, que fins ara comptava amb l'aval del PSOE, però no amb la seva firma ni constava en cap document oficial.