15/05/1967 
Noticias
'Mar i cel' navega amb l'Orquestra i el Cor del Liceu
El Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Pablo Assante i Sergi Cuenca, han ofert aquest dimecres un homenatge a Dagoll Dagom, una de les companyies teatrals més emblemàtiques del país, que s'acomiadarà definitivament dels escenaris aquest diumenge, coincidint amb l'última funció de Mar i cel al Teatre Victòria. Es tractava de la primera de les dues jornades de la iniciativa Clàssica a la platja, en què també estan implicats L'Auditori i el Palau de la Música.
Gracie Abrams entrega l'ànima a les fans en el primer dia Cruïlla
[La cantant Gracie Abrams no ha permès que els fotoperiodistes fotografiessin el seu concert i, per això, les imatges d'aquesta crònica són escenes d'ambient]
Per què el futur no està perdut? Rebecca Solnit en té la resposta
El mes de juny del 2022, la nord-americana Rebecca Solnit (1961) no va poder venir a Barcelona, on havia de parlar al CCCB, i ens vam haver de conformar a veure-la i escoltar-la a través d’una gran pantalla. Tres anys després, aquest juny sí que va ser-hi en persona, en aquest cas per compartir amb nosaltres el seu darrer llibre publicat, Elogi del camí inesperat, que enllaça amb Esperança dins la foscor, on reflexionava sobre l’activisme i confirmava la seva contribució en l’assoliment de resultats, més enllà dels discursos –sovint interessats– que conviden a la inacció.
De no veure la família a conviure-hi les 24 hores
La Marina i el Leandro viuen a Barcelona des del 2019. Són de São Paulo i han intentat anar-hi un cop l’any, gairebé sempre per Nadal. Aquest és el primer estiu que viatgen al seu país natal i també és la vegada que més temps han estat sense tornar-hi, ja que no hi van des del desembre del 2023. Marxen prop d’un mes i les emocions estan a flor de pell: a Barcelona han fet amics i hi tenen xarxa, però això no impedeix que en moments puntuals trobin a faltar els seus i els remogui el viatge. Per a la Marina és “marxar de casa per tornar a casa” i ho fa omplint tots els buits d’”amor pur” en els vint dies que hi va.
Un tast de l'immens arxiu de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona
Antoni Gaudí no va tenir gens de por amb el seu treball de revàlida: hi va presentar el projecte d'un paranimf circular, tot i saber que al tribunal hi havia Elies Rogent, el director de l'Escola d'Arquitectura, aleshores ubicada a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB). Rogent era precisament l'autor del paranimf de la UB, fet absolutament d'una altra manera, amb una nau longitudinal ubicada al cor de l'edifici. De tot plegat en queda constància a l'exposició Pedagogies transhistòriques.150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, que es pot veure a partir d'aquest dijous i fins al setembre a la seu barcelonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i que serveix per commemorar el 150è aniversari de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). La nota que va obtenir Gaudí va passar a la història: va aprovar per la mínima i Rogent va pronunciar aquella frase mítica: que no sabia si havia donat el títol d'arquitecte "a un geni o a un boig".