22/10/1966 
Noticias
Miguel Bosé viu de la reminiscència i prou
Conclusions sobre el concert de Miguel Bosé al Palau Sant Jordi d'aquest dijous. La primera: Miguel Bosé viu de les reminiscències, i el públic ho accepta i celebra la nostàlgia. Als 69 anys i sense cap novetat discogràfica des d'Amo (2014), compara la música amb el perfum perquè fixa "les emocions, els records, les sensacions". "Us sentireu més joves", va dir abans de fer Aire soy i confiant la nit únicament a la nostàlgia, a les cançons més que a la interpretació de les cançons des del present. La renúncia és absoluta, però fixa les condicions del contracte d'una manera tan explícita que no enganya ningú.
Un matí caçant lladres multireincidents a l'aeroport del Prat
És habitual en les pel·lícules d'acció de Hollywood que les persecucions policials acabin en espais públics com grans places, aeroports o estacions, amb desenes de concurrents que dificulten la caça del delinqüent. La següent escena se sol traslladar a un centre de control ple de pantalles enormes, on es veu totes les càmeres de seguretat i els agents que intenten trobar la cara del fugitiu entre el formiguer de gent. S'acosten, s'allunyen, giren, canvien i, en les pel·lícules més optimistes, hi ha reconeixement facial. El cinema no queda tan lluny de la realitat, i un migdia de juliol a l'aeroport del Prat dos agents dels Mossos d'Esquadra miren sis pantalles. En cada una hi ha un mosaic d'entre sis i nou càmeres. S'acosten i observen una cara. Giren a la dreta i es fixen en una cua d'embarcament. S'allunyen i veuen un pla general de la terminal T1. Què busquen exactament?
Per què estimar un gos és, a vegades, més segur que estimar la parella?
El programa anomenat Cita bestial que ara emet TV3 cada dimecres explica alguna cosa més que la necessitat que els gossos abandonats siguin adoptats per persones que en volen tenir un. Els visitants dels establiments corresponents fan un gran favor als animals mateixos i, de passada, a les protectores d’animals. El programa va més enllà del que, anys enrere, havia dirigit Pol Izquierdo, que es deia Bèsties, en què s’exhibia la cura que els amics dels gossos tenen per aquests animals —segurament la creació més perfecta de totes les que surten al Gènesi, encara que no se’n parli expressament.
Gisela Vaquero: «Els videojocs van ser una via d’escapament del 'bullying'»
Gisela Vaquero (Besalú, 1984) és dissenyadora de videojocs, productora i creadora de contingut. És fundadora de Jellyworld Games i de l’associació Women in Games, que dona suport a les dones desenvolupadores de videojocs.Va anar a l'Escola Salvador Vilarrasa de Besalú. “La tenia al costat de casa, però moltes vegades em despertava que ja sonava la música que indicava que estaven entrant tots i sempre arribava l’última”, diu. Era una nena molt introvertida, “molt callada i tranquil·la". "Els meus pares no estaven gaire per casa. Em cuidava un parent, jo li deia tio Botey, i em va ensenyar l'abecedari abans que aprengués a caminar. Teníem una taula on hi havia jocs pintats, el de l’oca, les dames, els escacs i m’ensenyava a jugar. I això em va quedar”, afegeix.
Torna el poeta llatí més salvatge (i aquest cop sense censura)
Si bé els vells poetes solen ser "una font inesgotable de reflexions profundes i valuosos pensaments", els poetes joves van per una altra banda. "No acostumen a creure gaire ni en la sacralitat ni en les institucions humanes", els atrauen "els sentiments apassionats, com ara els amors o els odis profunds i inconciliables" i "poc o gens no els capfica saber si esdevindran un dia clàssics o si els seus escrits serviran de model a les generacions futures". Aquestes són les consideracions inicials que es fa Jaume Juan Castelló, traductor i professor titular del Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, al voltant de Catul, un dels autors llatins més salvatges, de qui acaba de presentar una nova versió catalana d'Els poemes a Adesiara.