29/03/1966 
Noticias
OTAN, Gaza i immigració: totes les batalles que Pedro Sánchez lliura en solitari
Una de les imatges que va deixar la cimera de l'OTAN de la Haia va ser un Pedro Sánchez aïllat. Se'l va veure lleugerament apartat en la foto de família dels dirigents de l'Aliança i sense parlar amb cap dels seus homòlegs durant els instants previs a l'inici de la trobada, quan és habitual que els líders aprofitin per intercanviar unes paraules de manera més distesa. Tot i que pot semblar un detall innocu, representa d'una manera exacta en quina situació es troba el president d'Espanya a l'escena internacional en aspectes com el rearmament d'Europa, la defensa de la lluita contra el canvi climàtic, la guerra de Gaza i el govern de Benjamin Netanyahu o, entre d'altres, la immigració.
Barcelona, el cinquè port amb més entrada de cocaïna d'Europa
Un gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.
"Em vaig enganxar a la coca als 14 anys. No podia dormir si no em fotia una ratlla"
El 13% dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver consumit cocaïna almenys un cop a la seva vida. Això és un de cada vuit ciutadans. Fa 25 anys aquest percentatge era només d'un 3,1%. És una de les conclusions de l'últim informe Edades sobre consum d'alcohol i altres drogues. La cocaïna, tal com va advertir dijous Nacions Unides, és la droga que més ha crescut durant els últims anys a escala mundial. Polítics, esportistes, advocats, periodistes... la cocaïna és present a tots els estrats socials, i l'estat espanyol –Catalunya inclosa– és el país d'Europa que més en consumeix. "Va lligat a la nostra cultura de l'oci. Ens droguem per socialitzar, mentre als països del nord d'Europa ho fan per evadir-se", explica el responsable de toxicologia de l'hospital Clínic, Emilio Salgado, que considera que en la cultura mediterrània la prohibició no seria la solució a aquesta problemàtica. "Drogar-nos forma part de la nostra naturalesa", afirma.
Un any prou 'horribilis' del 'premier' Starmer
El 16 de juny, durant la cimera del G-7 celebrada al Canadà, Donald Trump i Keir Starmer van aparèixer davant dels mitjans de comunicació per fer saber al món que havien signat un acord comercial, tot i que de poca envergadura. I, mentre ho feien, al president dels Estats Units li van caure els papers. Ràpidament, el premier britànic es va ajupir per recollir-los.
El (baix) nivell del president de RTVE
Dijous, el president de RTVE, José Pablo López, compareixia davant la comissió de control del Congrés i donava explicacions del fracàs estrepitós de La familia de la tele. La seva intervenció va ser deplorable. Va començar citant, com a referent, Ramón García, el presentador que es posa la capa per donar les campanades de Cap d’Any. Aquí ja s’intueix quins són els seus estàndards. Mencionava una frase seva on assegurava que el 87% de les estrenes televisives no funcionen. López, com a expert, preferia remetre’s a les revistes especialitzades que reduïen a un 60 o 70% els programes “que no terminan de cuajar en televisión”. Ho deia per normalitzar l’esperpent de fitxar Belén Esteban, María Patiño, Kiko Matamoros i companyia per a les tardes de la televisió pública. El directiu es justificava: “¿Qué puedo decirles de 'La familia de la tele'? Pues que lo hemos intentado y que no ha funcionado. Y yo asumo la responsabilidad profesional de las dos cosas. De haberlo intentado y de q