26/09/1965 
Noticias
Òpera per a tothom: unes quantes virtuts i un misteri
Dilluns a la nit, La 1 va estrenar Aria, locos por la ópera, un Operación Triunfo però adaptat a la lírica. El talent show té una estructura més modesta pel que fa a l’engranatge, però això li dona un aire més reposat i exclusiu. De fet, aquest és un factor determinant per al format: transmet a l’espectador la idea que està accedint a un espectacle més elevat del que pot trobar-se habitualment a la televisió. Ho justifiquen amb la divulgació musical. Hi ha un esforç constant per explicar a l’audiència que l’òpera, tot i semblar un gènere per a connaisseurs, és assequible i pot emocionar tothom. El divulgador Mario Marzo, a més, s’encarrega d’assenyalar les banderes vermelles de determinades trames i personatges que representen el masclisme més atroç de la lírica. A les dinàmiques relacionals cal afegir-hi les sobredosis de sucre i confiteria emocional que aquests espectacles requereixen. Com que el món de l’òpera ja té certa tendència a l’amanerament de les formes, li q
A la contra
1975-2025: així han viscut Canet Rock diferents generacions
"Si quan arribes a casa continues tenint veu és que no has viscut Canet Rock com ho hauries d’haver fet", diu l'actual directora del festival, Gemma Recoder. Amb motiu dels cinquanta anys d’un esdeveniment musical que el 1975 es va convertir en una festa major de la contracultura amb Franco encara viu, s'estrena el documental Canet Rock: Abans que surti el sol, dirigit per Xavier Sanjuan i produït per Alrevés Productions i 3Cat. El documental es va preestrenar dilluns al Cinema Aribau, aquest dimarts s’emet per TV3 al programa Sense Ficció i es pot veure a la plataforma 3Cat.
De fit a fit
Una serp de 200 kg i Jack Black us desitgen Bones Festes
La nova Anaconda parteix d’una idea similar a la dels noranta –un grup de persones que s’endinsen en la selva amazònica desafiant la perillositat del territori–, però transfigura completament el to original. Si la de 1997, dirigida per Luis Llosa i amb Jennifer López i Jon Voight al capdavant del repartiment, pretenia ser un film de terror (la crítica la va titllar de còpia estúpida de la magistral Tauró), aquesta revisió en clau d’humor es construeix com a paròdia no només del cinema de gènere, sinó també de la indústria de Hollywood.