05/04/1965 
Noticias
Quin és el discurs de l'esquerra sobre la immigració?
A mesura que l'extrema dreta ha intensificat el seu discurs antiimmigració, els partits de la dreta han anat endurint les seves propostes. L'esquerra se n'ha desmarcat i ha titllat les seves mesures de racistes. El president espanyol, Pedro Sánchez, assegurava dimecres que la immigració "contribueix al progrés" i el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat diverses vegades la premissa que "Catalunya és terra d'acollida". Però el seu relat no acaba de quallar entre la ciutadania i la prova és que l'extrema dreta no para de créixer a les enquestes. Què proposen els partits d'esquerres a Catalunya i per què el seu discurs no fa forat?
Torre Pacheco, el laboratori de l'extrema dreta
"El que hem vist a Torre Pacheco és la cristal·lització de tot allò que s’ha anat gestant a les xarxes els últims vuit anys en matèria de discurs d’odi. És, a petita escala, com l’assalt al Capitoli, el pas de l’online a l’offline". Així s’expressa la periodista i consultora en xarxes socials Carmela Ríos, que considera que a Torre Pacheco s’ha produït un punt d’inflexió pel que fa a l’actuació de l’extrema dreta, que ha demostrat tant una elevada capacitat de convocatòria com de marcar l'agenda a partir d'un incident aïllat.
L’altra cara de la teleporqueria
L’eclosió de la teleporqueria als anys noranta ha comportat, amb el pas del temps, una certa mirada que idealitza tota aquella deixalla. Alguns han volgut interpretar el Crónicas marcianas de Xavier Sardà com una televisió de culte i bona part dels titelles que van esprémer com estrelles incompreses de la cultura popular. Superestar, la sèrie que acaba d’estrenar Netflix, homenatja tota aquesta generació dels anomenats freaks televisius, intentant humanitzar-los. Tamara i la seva mare, Margarita Seisdedos, són l’eix vertebrador de la història, i al seu voltant també s’hi recreen les misèries de Leonardo Dantés, Paco Porras, Loly Álvarez, Tony Genil i Arlequín. Tots junts van originar el que després s’ha anomenat tamarismo, aquest moviment mediàtic kitsch de personatges una mica marginals que van aconseguir formar part de la televisió més exitosa. Uns protagonistes que s’entrecreuen no només televisivament, sinó en la seva quotidianitat esperpèntica, empesos per una megalomania no
Així és com funcionava i com amagava els diners Equipo Económico, el despatx fundat per Montoro
Equipo Económico (EE). Aquest és el despatx que està al centre del cas Montoro. La investigació situa el bufet al nucli d'una "xarxa d'influències" creada per Cristóbal Montoro que hauria ideat un modus operandi per distribuir guanys obtinguts de presumptes operacions il·lícites. La distribució dels diners s'hauria fet a través del despatx, que després hauria desviat els fons de dues maneres: retribuint de forma generosa els seus socis i facturant a través d'empreses pantalla, que alhora estaven participades per alguns d'aquests socis. Quan alguns mitjans de comunicació van començar a publicar les primeres informacions sobre la investigació, Equipo Económico va intentar fer un rentat de cara. Així neix i creix la consultora:
Pobra Soraya, que passava per allà
L’enigmística és sàvia, així que el fet que un anagrama possible de "Cristóbal Montoro" sigui "Roba’ns tot l’or, i com" ja suggeria el que la investigació apunta, que és l’enriquiment personal com a objectiu de la presumpta corrupció de l’exministre. Aquest tipus d’escàndols mai arriben en bon moment, però el PP posa els ulls en blanc del fet que esclati precisament ara, quan li semblava que tenia ben collat Pedro Sánchez gràcies a la seva bota mediàtica. Si ahir vèiem com El Mundo intentava encolomar-li el pollastre a Mariano Rajoy, avui podem gaudir d’un altre estratagema desesperat: fer veure que Feijóo està sent implacable amb les derivades d’aquest afer. O, si més no, això és el que intenta La Razón amb el críptic titular "La imputació de Montoro agita la guerra de Génova amb el sorayisme". A veure, Soraya Sáez de Santamaría va entrar al consell d’administració de Cepsa –no es podia saber– i abans formava part de la direcció del bufet Cuatrecasas per un sou, s