Noticias
  • Per què l'interès dels dipòsits baixa més que el de les hipoteques?
    Els bancs es guanyen la vida gràcies a la diferència entre l'interès al qual presten els diners i el que paguen per guardar-lo. Durant el període de sis anys del 2016 fins al juliol del 2022 –quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a apujar-lo–, van haver de recórrer molt més a les comissions per obtenir guanys. Un cop iniciat un nou cicle de pujades el juliol del 2022 fins al setembre del 2023, els resultats de la banca es van disparar, però el juny del 2024 va començar una nova fase, que s'ha traduït en l'abaratiment de les hipoteques, les lligades a l'Euríbor i les noves; però el fet és que els interessos dels dipòsits encara han baixat més.
  • La victòria de jugar contra Espanya i perdre
    Estan els mitjans de dretes excitats per la derrota de la selecció d’Euskadi de pilota basca contra Espanya. El Mundo la col·loca fins i tot en portada, quan és evident que si el resultat hagués estat de signe oposat amb prou feines hauria aconseguit tres ratlles mal girbades en alguna pàgina esquerra interior. “Espanya refreda l’aquelarre nacionalista i venç Euskadi a la pilota basca”, escriuen. Ja se sap que “a por ellos” i “soy español, a qué quieres que te gane” són expressions de patriotisme sa com la quinoa, mentre que les de les nacionalitats històriques són meres rebequeries vilatanes de gent de poc món o cosa directament de bruixes, pel que es veu.
  • El Parlament rebutja l'opa del BBVA al Banc Sabadell i exigeix impedir-la
    L'opa del BBVA al Banc Sabadell també està ocasionant un terratrèmol polític. Dimecres expresidents i exconsellers d'economia catalans i valencians van expressar en un article a l'ARA un posicionament públic unitari en contra de l'operació bancària, mentre que aquest dijous ha estat una àmplia majoria del Parlament la que ha reclamat impedir que l'entitat catalana sigui adquirida per part del banc biscaí. La cambra ha instat el Govern a activar totes les accions polítiques, institucionals i legals necessàries davant de l'executiu espanyol per expressar de manera "contundent i inequívoca" el rebuig a absorció. Només se n'ha desmarcat el PP i la CUP amb una abstenció, a més de l'oposició de Vox.
  • "Algun dia tothom dirà que estava en contra del genocidi de Gaza"
    Omar El Akkad (El Caire, 1982) va néixer a Egipte, es va criar a Qatar i quan era un adolescent els seus pares el van arrossegar fins al Canadà. Ja era prou gran per adonar-se que, en aquell nou entorn, les botigues de discs venien l'àlbum de Nirvana amb la portada d'un nadó nu sense censura. O que podia anar a la biblioteca i agafar en préstec el llibre que volgués. Va créixer idealitzant els Estats Units com la pàtria de la llibertat i es va fer una carrera com a periodista amb el diari canadenc Globe and Mail, per a qui va cobrir la invasió de l'Afganistan, la guerra de l'Iraq, la presó de Guantánamo o les revolucions de Tunísia i Egipte el 2011. Ha publicat dues novel·les reconegudes amb diversos premis, American war, que imagina uns Estats Units destrossats per la guerra i el canvi climàtic, i What a strange paradise, la història d'un nen sirià que sobreviu a un naufragi a Grècia. Malgrat tots els desastres que han vist els seus ulls, continuava pensant que Occident era un bon lloc per viure
  • Una diada gratuïta i quatre ‘hits’ més dels 50 anys de la Fundació Miró
    Fa 50 anys, quan havia d'obrir les portes la flamant Fundació Joan Miró a la muntanya de Montjuïc, l’artista va decidir que no volia fer una inauguració oficial. Per estalviar-se la presència de les autoritats franquistes, va convocar una jornada oberta a la ciutadania i amb elements de la cultura popular i festiva. Aquest esperit alegre i obert a tots els públics és el que es vol recuperar el diumenge 15 de juny, una diada que serà l’inici de l’any del cinquantenari de la fundació. S’ha batejat amb el lema Per a la gent de demà perquè parafraseja un desig de Joan Miró que, des del 1968, tenia clar com volia que fos la seva fundació: "És molt important fer-ho un lloc vivent, pensar en la persona del demà".