30/01/1963 
Noticias
Les 10 condicions de pau de Putin que Zelenski no pot acceptar
El full de ruta per posar fi a la guerra que els emissaris de Vladímir Putin van lliurar a la delegació ucraïnesa en l’última reunió d’Istanbul és inassumible per a Volodímir Zelenski. Les condicions que planteja van més enllà de les causes que el president rus va al·legar per llançar la invasió a gran escala el 2022 i es tradueixen en encara més territoris per a Rússia que el Donbàs i Crimea, encara menys garanties de seguretat per a Ucraïna i que Zelenski deixi via lliure a un president de la corda del Kremlin.
L’amnistia i la normalitat política
La legislatura ha arribat a un punt de degradació que no té retorn possible. Però és un gran error. L’exercici de l’oposició i el control del govern hauria de ser compatible amb el diàleg i la disposició a arribar a acords en benefici de la comunitat. I no és així. Ja s'han cremat totes les naus i s’han enderrocat tots els ponts. Només queda la campanya electoral permanent i la cridòria ambiental. Ho pagarem. En molts aspectes, amb la degradació del sistema i una pèrdua generalitzada de la confiança en els partits i en els seus dirigents. L'alternança en el poder no hauria de seguir la pauta de la destrucció prèvia de l'adversari. Però l'experiència i la pràctica política demostren que en aquests decennis de democràcia a Espanya s'ha anat instal·lant la convicció que només es prospera i es provoquen canvis de cicle per la via de les polítiques de terra cremada.
Més de 30.000 menors viuen sense papers a Catalunya
Estrena l’adolescència i l’Amina S. somia poder entrar a l’acadèmia i guanyar una plaça als Mossos d’Esquadra o a la Policia Local. Abans, però, haurà d’aconseguir “els papers” i fins i tot adquirir la nacionalitat espanyola. De moment amb 17 anys, després de quatre a Catalunya, està a l'espera que es resolgui el seu expedient, un cop el seu pare s'ha regularitzat i pot iniciar els tràmits de l'anomenat arrelament familiar dels dos fills, mentre que la mare ha de seguir un altre procediment per separat. “No tenir papers et fa sentir diferent, perquè sents tants cops que hi ha una invasió d'il·legals!”, afirma aquesta jove que només pensa “en el futur” i que no ha pogut tornar mai més al seu país d’origen, ni tan sols quan es va morir una àvia. “No hauríem pogut tornar”, apunta.
“Pagaria milions a una senyora de fer feines abans que a Lamine Yamal”
L’escriptora Najat El Hachmi va néixer al Marroc (Beni Sidel, 1979) i va arribar a Vic quan només tenia vuit anys. La seva adolescència te la pots imaginar quan llegeixes la novel·la Els secrets de la Nur, en què una nena de dotze anys que vol ser escriptora va descobrint com és el món –racista i classista– i com és la seva família –musulmana i masclista–. Najat El Hachmi ha aconseguit ser una escriptora reconeguda, amb premis com el Ramon Llull, el Nadal i el Ciutat de Barcelona, i lluita perquè la igualtat i les llibertats triomfin, tant al país que l’ha acollit com a la seva comunitat d’origen.
Quan els funerals ocupaven els carrers de Barcelona i es podien sentir
Felip II va morir al monestir de Sant Llorenç de l'Escorial el 13 de setembre de 1598 després d'una llarga agonia. Abans de deixar anar l'últim sospir, com la majoria dels seus contemporanis, havia detallat al testament tot el que s’havia de fer després. Entre altres coses, havia ordenat que se celebressin vint mil misses per a la seva salvació. Com més misses, menys temps al purgatori, deia l'Església.