08/01/1959 
Noticias
Bárbara Rey explica la seva "veritat" sobre Joan Carles I
Aquest dijous al matí l'Hotel Intercontinental de Madrid ha estat l'escenari d'allò que per a alguns ha estat un assumpte d'Estat. Una munió de periodistes s'han concentrat a les portes de l'hotel per presenciar la presentació del llibre de memòries de Bárbara Rey: Yo, Bárbara (Plaza & Janés). La llarga i polèmica aventura amb l'aleshores rei Joan Carles I, la relació amb el seu fill Ángel Cristo i també la relació amb algunes de les figures més destacades del panorama mediàtic espanyol són els pilars del llibre.
El millor de cada casa
Que Pedro Sánchez i el PSOE (i, per tant, el govern de coalició d’Espanya) tenen un problema és un fet que, a hores d’ara, és indubtable. Una altra cosa és la naturalesa i l’abast d’aquest problema. Per entendre’ns, que algú com Ábalos pugui estar implicat en una trama torrentiana (de Torrente, clar) no era un fet que pogués sorprendre gaire ningú, i potser això tenia a veure amb el fet que el mateix PSOE el suspengués de càrrec i militància tan bon punt van aparèixer acusacions contra ell. Que hi pugui estar algú com Santos Cerdán (tan executiu, tan negociador, tan de confiança) ja ve més de nou. En qualsevol cas, el PSOE és allò que se’n diu un partit sistèmic, i això, a Espanya (i a Catalunya, i a Balears) significa entrar en aquesta dinàmica de finançament opac, favors deguts i ambicions personals que, per abreujar, anomenem corrupció.
Sumar exigeix que Santos Cerdán plegui
L'informe de l'UCO en què s'atribueix al número tres del PSOE, Santos Cerdán, la gestió de comissions il·legals no només ha suposat que la dreta surti en tromba contra el govern de Pedro Sánchez i el seu partit, sinó que els socis del bloc d'investidura tampoc s'han quedat amb els braços plegats davant les informacions. De fet, el principal aliat del PSOE i soci minoritari al govern espanyol, Sumar, ha exigit directament que Santos Cerdán plegui. El partit que pilota la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, exigeix al PSOE que actuï apartant Cerdán de "totes les seves responsabilitats" polítiques i li reclami la seva acta com a diputat al Congrés perquè "la justícia faci la seva feina" -com a parlamentari és aforat i no pot ser investigat formalment-. De fet, en declaracions als mitjans de comunicació des de Ginebra, la mateixa Díaz ha exigit "contundència" al partit socialista.
Mals resultats acadèmics: Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé
Un curs més amb mals resultats a les proves de competències bàsiques, les que determinen el nivell acadèmic dels alumnes catalans. La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha avançat aquest dijous al matí que les proves d'aquest any tampoc han anat bé. "Estem acabant de finalitzar l'estudi, però puc avançar que tampoc no seran els resultats que ens agradarien", ha admès durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya.
Tot el que no es veu de la selectivitat de Pau Cubarsí
La història del futbol professional està plena de jugadors que han deixat els estudis per centrar-se en l'esport. I no només els que estan als clubs grans com el Barça, l'Espanyol, el Girona o el Reial Madrid. Els primers contractes, encara que siguin amb quantitats modestes, fan que molts adolescents –i, lamentablement, algunes famílies– perdin el món de vista i considerin que anar a classe és una pèrdua de temps; que és millor entrenar-se per escalar categories i guanyar cada vegada més diners. Els que pensen així amb prou feines acaben tenint el graduat escolar. Amb els anys, la minoria de futbolistes que tenen èxit i fan carrera a Primera o Segona guanyen prou diners per compensar-ho. Però la immensa majoria es queden pel camí o s'acaben retirant passats els trenta sense formació acadèmica ni sense la possibilitat d'haver estalviat. És llavors quan comencen els problemes de debò.