04/03/1957 
Noticias
La socialista lleidatana que pots trobar a l'Aplec del Caragol i ara també a la seu de Ferraz
En set anys, Montse Mínguez (Lleida, 1976) ha passat d'encaixar una derrota a la política municipal lleidatana a convertir-se en una de les dirigents del PSC amb més ascendència a Madrid. L'ara secretària general del grup socialista al Congrés és part del quartet que pilotarà de forma interina la secretaria d'organització del PSOE, després de la dimissió de Santos Cerdán per l'escàndol de presumpta corrupció que ha sacsejat el partit. Tot i no tenir un perfil gaire mediàtic, la diputada ha anat guanyant poder al Congrés des que hi va aterrar el 2019 i també forma part de l'executiva del PSOE. El seu nom ja va aparèixer a les quinieles de ministres quan Pedro Sánchez preparava el seu executiu, el novembre del 2023. Ara el líder del PSOE confia en ella per liderar la patata calenta del partit fins al comitè federal del 5 de juliol.
Retiren la manta que s'ha trobat a la platja de Grifeu de Llançà
"El meu llibre no és un Me Too"
Durant gairebé cinc anys, la idea de fer un llibre sobre l'anorèxia des del vessant més emocional perseguia la cantant i poeta Ivette Nadal (Granollers, 1988). Finalment, fa un temps va agafar el toro per les banyes i s'hi va posar. Justícia poètica (Pòrtic) és el testimoni íntim, profund i poderós d'una dona que, quan era adolescent, va quedar captivada per músics i poetes. Amb un d'ells hi va compartir una relació afectiva desigual que li va fer molt de mal. Combinant vivències i poemes, Nadal fa aflorar el dolor físic i emocional d'una malaltia mental encara incompresa per conscienciar sobre la desolació que implica, però també per deixar constància que se'n pot sortir.
El turisme es consolida com la prioritat de la despesa familiar
Després del confinament més greu per la pandèmia de la covid-19, i un cop aixecades les fronteres i restablerta la circulació, les famílies espanyoles no van dubtar amb fer les maletes i viatjar. Les restriccions sanitàries no només van fer que algunes llars acumulessin una bossa important d’estalvis després d’haver deixat de fer moltes coses del dia a dia, sinó que la recuperació de la mobilitat va donar ales al turisme. Tot i que en el cas espanyol, però també europeu, l’activitat turística sempre ha estat un dels motors de l’economia, el boom postcovid de la despesa turística entre les famílies espanyoles, i per tant el canvi en els seus hàbits de consum, es va llegir com una qüestió passatgera. Ara, però, alguns organismes ho veuen diferent.
Les penúries de l'atenció domiciliària: "Treballo amb pegats de fentanil contra el dolor"
Marcial González Rodríguez té 60 anys i en fa 42 que està postrat en una cadira de rodes. Quan era jove, va tenir l’ocurrència d'enfilar-se a un arbre i va caure fatalment al buit. Fa poc més d'una dècada, també li van detectar un tumor a la columna vertebral i, des d'aleshores, tampoc té mobilitat al braç dret. Viu a Torre Baró, el barri barceloní de la pel·lícula El 47 on les cases es van construir sense ordre ni concert al vessant de la muntanya i les vistes de la ciutat són espectaculars, però que per arribar-hi cal armar-se de paciència. Malgrat això, cada dia de dilluns a divendres una treballadora del servei municipal d'atenció a domicili va a casa seva. Hi està com a màxim una hora i mitja. El lleva, el renta, el pentina, el vesteix, li dona l'esmorzar i el deixa assegut a la cadira de rodes fins que a les dues de la tarda un amic el torna a ficar al llit, i tres hores més tard la seva germana li prepara un dinar-sopar que ja li serveix fins a l'endemà.