12/01/1957 
Noticias
Andorra vol ser molt més que un paradís fiscal per a ciclistes
Tot va començar amb Joaquim Purito Rodríguez. Ell va ser un dels primers ciclistes que va entendre ara farà uns 20 anys podia ser una bona idea que passar llargues temporades a Andorra. I no només pels beneficis fiscals. "Aquí surts de casa i et trobes de seguida un port de muntanya. En tens més de 20 ben senyalitzats i cuidats. Entrenes en altura, és ideal. Gent com el Purito, el Xavier Florencio o l'Ángel Vicioso van ser els primers professionals que van formar un nucli a Andorra, en una època en què la gent deia que el clima no ajudaria. Però van demostrar que Andorra era "una base ideal per entrenar", diu Carlos Verona (San Lorenzo del Escorial, 1992). El corredor madrileny de l'equip Lidl-Trek ja fa 10 anys que resideix a Andorra i s'ha convertit en el pal de paller de la primera edició de l’Andorra MoraBanc Clàssica, la primera cursa ciclista professional al Principat.
"Contra la Xina no hi ha res a fer"
Josep Maria Pujol Artigas (Rubí, 1934) és un històric de la indústria de l’automoció, un sector que a Europa viu un dels seus pitjors moments en dècades, amenaçat pels canvis tecnològics i l’abordatge dels fabricants xinesos. Provinent d’una família conservadora i mal estudiant, Pujol va trobar el seu lloc quan va obrir un taller de cables per a cotxes amb tan sols 14 anys, gràcies a l’ajuda del seu pare. Avui aquell petit taller és Ficosa. En aquesta entrevista repassem la història personal de Pujol, que va passar de no acabar l’escola a aixecar el que avui és un grup que fabrica components per a l’automòbil i que factura prop de 1.400 milions d’euros. I també avaluem el futur del sector de l'automoció, espina dorsal de la indústria europea i avui amenaçat per la Xina. Durant tota l’entrevista, Pujol no deixarà de sostenir una pipa, objecte que l’acompanya des de fa set dècades.
La vinyeta de Manel Fontdevila 22/06/2025
'Ara que no s'ofengui ningú', 22/06/2025
Ser o no ser informació o publicitat
La publicitat encoberta és una qüestió recurrent a la bústia del Defensor del Lector, i ja va ser tractada el 27 d’octubre de l’any passat. La importància la denota que el punt setè del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya recull el problema: “Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”. Els punts sisè i setè de l’Estatut del Defensor del Lector del diari ARA també promouen aquest clàssic de la periodística.