08/01/1957 
Noticias
Gran nit wagneriana al Liceu amb Lise Davidsen
Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 12 de gener del 2026. 23.05 h. Lise Davidsen aborda els primers compassos de Mild und leise, el Liebestod amb què Wagner clou l'òpera Tristan und Isolde. És el fermall d’or d’una nit musicalment històrica al teatre de la Rambla: la del naixement d’una nova Isolda, després de la generació de la Flagstad, de la Nilsson, de la Behrens o de la Meier. El tron de soprano wagneriana l’ocupa ara i sense cap mena de dubte una jove noruega (38 anys), que torna a pujar per primera vegada a un escenari després d’haver parit bessonada. Un honor i un privilegi que hagi escollit el nostre teatre per a aquesta reaparició i per al debut d’un paper que pròximament cantarà al Metropolitan. L’expectació era òbvia, amb un estol extraordinari de periodistes i crítics musicals d’arreu presents al Liceu. I la Davidsen no tan sols no va decebre, sinó que ho va donar tot: la seva és una Isolda expressiva, implicada, musicalment perfecta, tècnicament immaculada i a més de v
Del Arco entrevista Joan Armengol (1967)
De l’entrevista de Manuel Del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a Joan Armengol (Igualada, 1934 - Barcelona, 2026), publicada a La Vanguardia (2-IV-1967). Traducció pròpia. Fa deu dies de la mort de Joan Armengol, periodista radiofònic especialitzat en intervius contingents o sobtats a personatges d’actualitat. Era cèlebre la primera pregunta que feia als famosos tan bon punt baixaven de l’avió al Prat: “Abast i contingut de la visita?” Va obtenir milers de declaracions espontànies de presidents com Nixon i d’ídols de masses com els Beatles sense intermediaris i sense concertar l’entrevista. Caricatura de Joan Armengol per Del Arco.
Maten a trets al funeral de la seva mare un exlíder nacionalista de Còrsega
L’exlíder nacionalista cors Alain Orsoni, figura clau del moviment independentista als anys vuitanta, ha mort aquest dilluns després de ser abatut a trets durant el funeral de la seva mare al sud de Còrsega. Les autoritats de l'illa francesa han obert una investigació sobre els fets, que s’atribueixen a un franctirador que ha fugit després de l’assassinat, que ha tingut lloc a primera hora de la tarda a la localitat de Vero. De moment no hi ha pistes sobre el motiu de l'atac.
Desafiament iranià
L’Iran viu el desafiament més greu al règim dels aiatol·làs des de la Revolució Islàmica del 1979. Les protestes no són noves al país. Des de fa anys hi ha un descontentament acumulat i successiu que sempre troba la manera de tornar a ocupar els carrers. Des de les protestes electorals del juny del 2009 amb l’anomenat “moviment verd” acusant el govern de Mahmud Ahmadinejad de frau electoral fins a la repressió de les manifestacions contra l'encariment pel preu dels aliments el 2017 i pel preu del combustible el 2019. En l'última onada de disturbis del 2022 i el 2023, que va durar més de sis mesos, organitzacions de drets humans van registrar fins a 500 morts i més de 20.000 detencions contra el moviment “Dona, vida, llibertat”, desencadenat per la mort de la jove Mahsa Amini.
Les bibliotecàries en peu de guerra
Jorge Luis Borges, en el seu Poema de los dones, va escriure: “Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Ara, però, en un documental imprescindible que trobareu a Movistar+, descobrireu que les biblioteques, als Estats Units, s’han convertit en un infern, especialment les de les escoles i instituts públics.