03/12/1955 
Noticias
El ball de xifres del finançament autonòmic: quant guanyaria cada català?
Un dels grans misteris que es guarda amb pany i forrellat al ministeri d'Hisenda és el de la població ajustada. És la gran eina per determinar el que li pertoca a cada autonomia amb el model de finançament, però calcular-la es converteix en tot un galimaties. Les persones tenen un valor o un altre en funció de la seva edat, de si viuen en un poble o en una ciutat, de si estan a l'atur o de si viuen en una illa –entre altres–. Hi ha autonomies que en surten més beneficiades gràcies a la població ajustada, com Extremadura, La Rioja i Cantàbria, i d'altres a les quals els sortiria molt millor si es fes servir la població real, com Catalunya. Per això cada cop que es presenta una proposta de model de finançament s'obre un ball de xifres, en funció del que s'estigui intentant comparar. A continuació fem un repàs de les principals xifres abans de la reunió aquest dimecres dels consellers d'Economia autonòmics amb la ministra d'Hisenda.
L’últim trienni supera per primer cop a la història el límit d’1,5 ºC d’escalfament global
El 2025 ha estat el tercer any més càlid des que es prenen mesures a escala mundial. Una dada que consolida l’avenç de l’escalfament global, ja que els últims onze anys han estat els més càlids de la història. Però sobretot destaca el fet que l’últim trienni (2023, 2024 i 2025) ha estat el primer en superar el límit dels 1,5 °C per sobre dels valors preindustrials (1850-1900). Mai la xifra conjunta d’un període de tres anys seguits havia sobrepassat aquest límit fixat en l’Acord de París.
No era l’únic objectiu dels Estats Units (1989)
De l’article de Carles Nadal (Barcelona, 1923 - 2010) publicat a La Vanguardia (9-V-1989). Traducció pròpia. Aquest hivern fa trenta-set anys que els Estats Units de Nord-Amèrica envaïen l’estat de Panamà. Va ser una més de les escomeses que han perpetrat des que el 1776 van separar-se amb violència del Regne Unit. Fins ara, però, els presidents cofois de la prepotència nord-americana dissimulaven, com en el cas de Panamà, els objectius espuris de les seves ingerències en altres països.
Un escàndol d’estat sense cap resposta
Fa poc més d’un any, quan el Sense ficció va estrenar la primera part del documental Et faran un home, ja es veia a venir que en caldria una continuació. El crític de cinema Àlex Gorina, que apareixia entre els testimonis per explicar els abusos que va patir durant el servei militar, va dir: “No em puc creure que jo sigui l’únic”. Darrere seu i de tots els entrevistats que van participar-hi n’han vingut molts més, amb històries que fan estremir i amb un element en comú: els fets van succeir ja en l’etapa democràtica. El documental va prioritzar quatre casos, en què els joves protagonistes van morir en unes circumstàncies molt greus i mai aclarides mentre complien el servei militar. El dolor profund i la impotència dels familiars recordant els fets era escruixidor.
Dimiteixen sis fiscals de Minnesota per la investigació de la ideologia de la vidua de la dona assassinada per l'ICE
Sis fiscals de Minnesota han dimitit davant les pressions del departament de Justícia per investigar els vincles ideològics de la vídua de Renee Nicole Good, la dona assassinada per ICE a Minneapolis, i la negativa d'obrir un cas contra l'agent d'immigració que va obrir foc. L'oficial ha estat identificat com a Jonathan Ross, un veterà que va servir a l'Iraq com a membre de la Guàrdia Nacional.