19/03/1953 
Noticias
García-Bragado, el trencagel d'Illa per resoldre la crisi de l’habitatge
"Una trucada sovint era suficient per posar ferm qualsevol alcalde", diu un urbanista, sobre els anys 2000. Parla de l'època de majories sòlides i grans operacions urbanístiques que va viure l'executiu de Pasqual Maragall, especialment a l'àrea metropolitana. Però això ha canviat força: les grans majories no han tornat –el poder municipal està més fragmentat–, però sí que ha tornat un megaprojecte digne d'aquella època: la planificació pública de desenes de milers de nous habitatges. I això ha fet rescatar un figura molt concreta d'aquells anys: "Era un possibilitador", explica a l'ARA una persona propera al protagonista.
De Nou Barris a Europa: l’arma secreta de l’Espanyol de Manolo González
L’Espanyol viu un moment històric: acumula quatre victòries consecutives i 30 punts en 16 jornades, el seu millor registre del segle XXI a Primera. Només Miguel Ángel Lotina (2004), campió de Copa amb els periquitos, i Ernesto Valverde (2007), finalista europeu, van sumar tant com Manolo González, que tot just fa un any i mig que entrena a l'elit. La seva és la història d’un jornaler del futbol que està aprofitant l’oportunitat de la seva vida, i sempre que pot reivindica el talent que hi ha de Primera RFEF en avall.
Les 15 millors sèries del 2025 (i on les pots veure)
La collita de sèries del 2025 és d'aquelles que seran recordades. No tots els anys passa que tinguem noves ficcions que aconsegueixin superar la piconadora d'un sector en constant renovació, però aquest any moltes novetats han encertat la tecla del públic i la crítica. Per triar el bo i millor que ens ha portat el 2025 a les plataformes, l'equip de seriòfils del diari –Alejandra Palés, Àlex Gutiérrez, Eulàlia Iglesias, Mònica Planas, Gerard Casau, Núria Juanico, Thaïs Gutiérrez, Maria Labró i Rosa Rodon– ha fet el seu rànquing de sèries votant més d'una vuitantena de títols estrenats aquest any.
L'Amèrica Llatina, amenaçada per una nova onada intervencionista dels EUA
La història recent va plena d'episodis d'intervencions dels Estats Units, així com d'altres grans potències, en països del sud global per influir en les decisions polítiques i econòmiques a favor del seus interessos. A l'Amèrica Llatina i en el cas dels EUA, els exemples explícits més recents són el suport als cops d'estat i a les dictadures neoliberals de la segona meitat del s. XX. Després d'una suavització d'aquestes dinàmiques en les darreres dècades, des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, sobretot en aquest segon mandat, l'intervencionisme s'ha tornat novament més ferotge i menys dissimulat, i en els darrers mesos els casos d'ingerències s'han multiplicat.
La lletra petita darrere el gran pla d'habitatge del Govern
"Tota pedra fa paret". Aquest refrany, que s'ha convertit en un lema al despatx del president Salvador Illa, encaixa en sentit literal i figurat amb l'estratègia del Govern per resoldre la crisi de l'habitatge. Més enllà de la regulació del mercat existent, amb mesures com la limitació del lloguer de temporada i d'habitacions –que el Parlament ha aprovat aquesta setmana– o el fre a l'especulació, la legislatura està orientada a la construcció massiva d'habitatges, especialment públics. Aquesta voluntat s'ha expressat amb dues xifres grandiloqüents, que el mateix president ha anunciat a la cambra catalana amb un any de diferència: el pla 50.000 i el pla 214.000.