12/06/1945 
Noticias
Mick Herron, creador de la sèrie antifeixista 'Slow horses', guanya el premi Pepe Carvalho
El novel·lista britànic Mick Herron (Newcastle upon Tyne, el Regne Unit, 1963) és el guanyador de la 21a edició del premi Pepe Carvalho. Herron és el creador la celebrada sèrie Caballos lentos, adaptada a la televisió com a Slow horses, que narra les aventures i desventures d'una colla de perdedors que formen part d'un departament atrotinat on van a parar els agents expulsats per una raó o altra de la central de l'MI5. Aquests espies estan als antípodes de James Bond, però són capaços de salvar el cul als caps de l'agència quan no se'n surten. Les novel·les destil·len ironia però no són pur divertiment: fan un gran retrat de la societat britànica, incloent-hi els costats més foscos, i tenen un clar missatge antifeixista.
Julio Iglesias exigia proves ginecològiques i d'infeccions de transmissió sexual a les seves treballadores domèstiques
Diverses dones que treballaven a la mansió de Julio Iglesias a la República Dominicana van ser sotmeses a proves ginecològiques i d'infeccions de transmissió sexual (ITS), segons la investigació d'Eldiario.es i Univision Noticias. Dues van denunciar els fets davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional.
Una dona a l'ombra en un gran poema èpic
Aquesta novel·la és una pedra més –i en van moltes, ja, gràcies a l’esforç de l’editorial Raig Verd– per construir l’univers Ursula K. Le Guin en català i per entendre l’abast de l’obra, tan variada, d’una de les autores més importants del fantàstic anglosaxó. Lavínia no pertany a cap dels cicles famosos, va per lliure, com la seva protagonista. És una novel·la més històrica que fantàstica i, a la vegada, és un exercici de reescriptura de L'Eneida de Virgili. Si al poema èpic de dotze llibres el personatge de la dona d’Enees no té ni una línia de diàleg i és sempre a l’ombra del guerrer troià, Le Guin la va voler posar al centre i li va regalar la veu que en el món clàssic no tenia. En aquest gest rau part del mèrit del llibre, que, originalment publicat el 2009, s’inscriu en l’onada d’obres que esmenen la plana de la tradició patriarcal i, d’una manera creativa que no anul·la sinó que enriqueix, es planten a dir que la història no la poden haver escrit ni
D'on surten els ascensors Otis? L'invent que ha transformat la vida a la ciutat
La cabina és de fusta fosca i el terra està gastat. L’envolta una reixa metàl·lica que cal tancar amb un cop sec abans d’activar el mecanisme i enfilar-se amunt, lentament. A l’Eixample de Barcelona encara hi resisteixen centenars d’ascensors com aquest, construïts entre finals del segle XIX i la Guerra Civil. En sobreviuen almenys 1.200 arreu de la ciutat, segons l’últim inventari municipal. Si hi pugeu i us hi fixeu bé, veureu que molts porten encara el mateix nom gravat en algun element de la cabina: Otis. És l'empresa nord-americana que des de fa més de 170 anys lidera el sector dels ascensors. Cada dia mou uns 2.400 milions de persones arreu del planeta, dona servei i manteniment a prop de 2,4 milions d’ascensors i escales mecàniques, i té 72.000 treballadors. El 2024 va tancar l'exercici amb un benefici de 1.578 milions d’euros, un 17% més que l’any anterior.
Les conseqüències de tenir un fill preferit
De petita, la Kara mai no va pensar que els seus pares serien dels que tenen fills preferits. Els seus germans petits sempre gaudien d’atenció extra i privilegis especials, com viatges a Disneyland, però ella li havia tret importància racionalitzant la situació: els fills grans han de ser més independents, pensava, i probablement els seus pares tenien més diners per anar de vacances després que ella marxés de casa.