08/12/1937 
Noticias
Marion Fayolle: "No naixem verges, som un ram dels nostres avantpassats"
La il·lustradora francesa Marion Fayolle (l'Ardecha, 1988) va passar bona part de la seva vida envoltada d'animals en una granja regentada pels seus avis. Aquella experiència forma part de la seva identitat, però quan es va proposar transformar-la en una creació artística, es va adonar que amb la il·lustració no en tenia prou. "El dibuix em semblava massa net i massa ingenu per explorar aquests temes", explica Fayolle, que amb La ternura de las piedras (Nórdica, 2016) es va fer un lloc com una de les autores de còmic franceses del moment, i que l'any passat va exposar al Centre Pompidou. L'artista té un imaginari singular que ha explorat a títols com Los traviesos (Nórdica, 2015) i Los pequeños (Nórdica, 2021), en què juga amb els cossos i dibuixa fills lligats als pares, nadons surant dins d'un pit i enciams que floreixen a la pelvis de les dones. Davant la impossibilitat de dibuixar sobre la seva infantesa, la dibuixant va decidir obrir-se camí en la novel·la. A De la misma madera (Nórdica, 20
Starmer, Macron i Merz, els germans d'armes que vetllen per Europa?
Nou anys després que els britànics votessin pel Brexit, en els darrers deu dies les ferides del divorci de Londres amb París i Berlín –el gran eix sobre el qual històricament avançava la Unió Europea– s'han guarit definitivament. O gairebé. Dijous passat, el canceller alemany, Friedrich Merz, expressava en una conferència de premsa des de la capital britànica la proximitat dels tres líders –Keir Starmer, Emmanuel Macron i ell mateix– i dels tres països en els següents termes: "El Regne Unit, França i Alemanya estan convergint en les seves posicions sobre política exterior, política de seguretat, política migratòria, però també sobre qüestions de política econòmica". Merz ho deia en la seva primera visita a Londres des que va assumir el càrrec al maig, per signar un "històric" acord bilateral, el Tractat de Kensington, que té l'arquitectura de la seguretat europea com a nucli fonamental.
Radiografia de l'exèrcit més poderós del món
"No hi ha cap exèrcit al món que hagués pogut fer el que hem fet nosaltres aquesta nit, ni de bon tros. No hi ha hagut mai cap exèrcit capaç de fer el que hem fet". Una setmana després de l'aigualida desfilada militar de mitjans de juny, en què Donald Trump va assistir més a una classe d'història que no pas a una mostra de múscul, el president estatunidenc es vantava d'haver "arrasat completament" tres instal·lacions nuclears a l'Iran. El grau de destrucció de les plantes continua sent tema de debat a Washington –informes preliminars apunten que només hauria endarrerit uns quants mesos el programa nuclear, mentre la Casa Blanca insisteix en la narrativa de la destrucció total–, però, malgrat això, Trump ha aconseguit fer l'exhibició de força marcial que tant anhelava.
Marc Márquez supera els problemes amb la pressió dels neumàtics
La victòria de Marc Márquez a l'esprint de Brno ha penjat d'un fil. El pilot català creuava primer la línia de meta després de demostrar des del primer moment que tenia més ritme que ningú. Però els comissaris no ho tenien tan clar i han obert una investigació per revisar la pressió dels seus neumàtics. Podia haver incomplert la normativa. De ser així, hauria rebut una penalització que l'hauria deixat fora del podi i dels punts. Al final no ha passat res i la primera posició s'ha mantingut ferma.
Vox o Aliança Catalana: qui pot créixer més?
Aquesta setmana, el Baròmetre del CEO ha deixat uns quants titulars sobre les tendències electorals a Catalunya: un auge d’Aliança Catalana, que ja venia de l’anterior onada; un estancament del PSC després d'anys de pujada, i sobretot el creixement a què pot optar Vox.