04/06/1935 
Noticias
Montero refreda el finançament singular: diu que no anirà al marge de les altres comunitats
Quan Esquerra i el PSC van segellar l'acord d'investidura per elegir Salvador Illa president de la Generalitat, els republicans van assegurar que el pacte passava per un finançament singular —el van batejar com a "concert econòmic solidari"— i la sortida de Catalunya del règim comú de les comunitats autònomes. Ara bé, la qüestió ara està en mans de l'Estat, amb qui Esquerra també ha negociat amb les darreres setmanes, i per ara el govern espanyol es resisteix a la sortida de les finances catalanes de la LOFCA. Ho ha verbalitzat aquest diumenge la vicepresidenta del govern espanyol i titular d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a 'El Correo' d'Andalusia, la comunitat en què ella mateixa concorrerà de candidata a les eleccions autonòmiques de l'any que ve.
La nova Via Laietana comença a caminar
Amb menys carrils pel trànsit i voreres més amples, la nova Via Laietana ha començat aquest diumenge a caminar. En el sentit figurat -s'ha inaugurat amb una gran festa ciutadana- i literal -amb centenars de persones recorrent-la a peu durant tot el dia malgrat el sol inclement. Enrere queden tres anys de debats, obres i molèsties. Per davant, l'examen sobre com funciona l'avinguda un cop s'obri al trànsit en els dos sentits -amb restriccions- a partir d'aquest dilluns i si realment aconsegueix l'objectiu que perseguia la seva remodelació: convertir-se en una artèria més amable que deixi de fer de frontera entre el barri Gòtic i el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
"Jo no vaig mai als albergs, m'estimo més el carrer"
Mentre parla es venta, malgrat que té a tocar un dels ventiladors posats estratègicament a la sala de la Fundació Arrels, al Raval de Barcelona, per intentar refrescar l'ambient propi de la canícula. Luana Monteiro respon a les preguntes de l'enquesta que l'entitat referent del sensellarisme ha preparat per conèixer quines són les problemàtiques del miler llarg de persones que sobreviuen als carrers de la ciutat. Com la majoria d'aquest col·lectiu (sis de cada deu), Monteiro no va saber què era quedar a la intempèrie fins que va arribar de Lisboa a Barcelona, diu que fugint de la incomprensió d'una societat cap a gent diferent com ella. Per poc que pugui, Monteiro canvia la paraula per una cançó, com la que ha compost en record a Sònia Rescalvo, una dona trans com ella, assassinada al parc de la Ciutadella fa tres dècades. "Jo no vaig mai als albergs, m'estimo més el carrer perquè allà em van violar i tampoc em deixen entrar amb les meves gosses", relata.
Fills de donants de semen reclamen conèixer els seus orígens: "Una empresa amaga la meva informació genètica"
Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.
Els humans no som tan especials: els animals també tenen cultura i tradicions locals
Hi ha ximpanzés que es curen les ferides amb herbes medicinals. Els suricates tenen tradicions locals depenent del grup a què pertanyen, igual que les cotorres argentines, que a Madrid fan niu als cedres, però a Barcelona prefereixen les palmeres. Les balenes geperudes aprenen càntics que van modificant, els catxalots varien de dialecte depenent de la zona, i les orques es coordinen per produir les onades que fan que les foques caiguin de les pannes de glaç. Fins i tot els invertebrats adquireixen coneixements i els transmeten a la seva comunitat. Per exemple, les mosques de la fruita encomanen a les cries les seves preferències sexuals.