17/03/1933 
Noticias
"Vaig dedicar bastant de temps a imaginar-me la vida sense el meu fill"
La por en majúscules és la por que mai li passi alguna desgràcia a un fill. Dani Alba (Sant Pere de Ribes, 1973) s’acosta a aquest abisme amb la novel·la Dent de lleó (LaBreu), una ficció que parteix d'una realitat: els 399 dies de vetlla i angoixa pel seu fill Jan –Jana a la ficció– al Vall d’Hebron. La novel·la avança àgil i vibrant —sense sensibleria ni morbositat— cap al nou món que apareix quan la vida t'obliga a obrir un parèntesi.
"Si la meva filla tingués un càncer i no un problema psiquiàtric, tindria transport escolar"
Sense transport escolar adaptat que portés la seva filla des de la unitat de psiquiatria on està ingressada a Sant Boi de Llobregat fins a l’institut del districte barceloní de Sant Martí, Laura Trabal va fer de taxista perquè la nena, que ara té 15 anys, pogués mantenir l’activitat acadèmica. Durant tres mesos, de gener a març, explica que l’anava a buscar, s’esperava davant de la porta del centre escolar per si havia d’anar a rescatar-la i la tornava a l’hospital. Però, sense vehicle propi, va arribar un moment que la factura del cotxe de lloguer va ser massa per a l’economia familiar i no va poder mantenir aquesta rutina. Aquest inici de curs, de moment, la filla tampoc assisteix a la classe ordinària i s’ha de conformar amb l’hora d’aula hospitalària al dia, "del tot insuficient" per poder seguir els estudis.
El Govern aparta del focus mediàtic el departament d'Igualtat i Feminisme
Des de la legislatura passada, les reivindicacions feministes tenen una conselleria pròpia al Govern, i des de la seva creació, les propostes del departament encapçalat per Tània Verge van ocupar titulars, compareixences i fins i tot polèmiques –com l'ús de totis–. Ara, amb el nou departament capitanejat per Eva Menor, el focus mediàtic de la conselleria s'ha reduït. Si bé l'executiu manté bona part de les mesures iniciades per l'anterior equip, la comunicació –i també d'algunes noves mesures– sol quedar en un segon pla. Es tracta d'un canvi que també s'ha produït al govern espanyol: de la projecció d'Irene Montero de Podem a Ana Redondo del PSOE, que tot just les darreres setmanes després de gairebé dos anys de prendre possessió del càrrec ha estat a l'ull de l'huracà per les polseres antimaltractament.
Les pasteres ja no surten de Tunísia, ara surten d’Algèria: expliquem per què
L’any 2023, Tunísia es va convertir en un maldecap per als polítics europeus, sobretot per al govern italià d'extrema dreta de Giorgia Meloni. Aquell any unes 140.000 persones van salpar de les platges tunisianes rumb a Europa, i un 70% hi van poder arribar. Les xifres contrastaven amb les del seu veí, Algèria. Amb una població quasi quatre vegades superior, el mateix 2023 es va registrar la sortida de poc més de 2.200 persones. Dos anys després, els papers s’han invertit, a l’anomenada ruta del Mediterrani central: Tunísia ha segellat gairebé del tot les seves platges, mentre que a Algèria s’ha disparat la sortida de pasteres.
L'aliança de 100.000 milions que canvia les regles del mercat de la IA
Nvidia i OpenAI han anunciat la inversió més gran de la història de la tecnologia: 100.000 milions de dòlars (95.000 milions d'euros) per construir la infraestructura més gran d'intel·ligència artificial (IA) concebuda fins ara. L'acord, que supera els 70.000 milions que Microsoft va pagar per Activision Blizzard, pot determinar qui controlarà el futur de la IA.